dijous, 21 de juliol del 2011

MARIA: MITES I REALITATS

"Tinc com una sensació de caos dins el meu cervell", m'explicava un noi de vint anys la setmana passada. I atribuïa les oscil·lacions del seu estat anímic a la situació d'estrès d'uns estudis feixucs, d'uns exàmens mal preparats, d'una relació afectiva que trontollava, d'una manca d'independència econòmica..., i hi afegia un llarg etcètera. "Intento trobar la pau, deia, fumant un parell o tres de porros cada dia...". Una activitat que practica, em va confessar, des de feia uns cinc anys. "Sort en tinc de la maria!".

El mite dels efectes tranquil·litzants del cànnabis segueix present en molts adolescents i joves. És cert que té un efecte ansiolític, però molts adolescents i joves desconeixen quin és l'abast d'aquesta substància en el cervell. Manca informació contrastada i ben argumentada. Els missatges dels adults, sovint, rellisquen i no penetren. Preval allò que han sentit a dir de part d'altres col·legues. Els adults ..., ves, què han de dir? Qualsevol consell pot ser interpretat des d'una suposada coacció a la seva llibertat.

Aquest mes s'ha presentat un interessant treball en què s'estudien els efectes del cànnabis en el cervell a partir de neuroimatges. És a dir, s'ha aconseguit visualitzar, amb tècniques moleculars aplicades a les imatges de l'escàner, quines són les alteracions concretes que el consum de porros causa en les neurones.
S'ha vist com el tetrahidrocannabinol (THC), que és la substància activa del cànnabis, anul·la directament la funció d'uns receptors neuronals, anomenats CB1, i que estan presents en tot el sistema nerviós central. La conseqüència és la manca de concentració, la dificultat per coordinar el moviment, l'alteració en la percepció del plaer, la tolerància al dolor, la capacitat de memòria i la sensació de gana. Aquesta alteració, de mica en mica, va reduint la qualitat de vida i la voluntat del consumidor. La situació de dependència es va creant de manera somorta, imperceptible.

Els estudis presentats mostren com, fumant diàriament marihuana, al cap de quatre setmanes s'havia reduït l'activitat en un 20% d'aquests receptors neuronals. Però s'ha pogut mostrar també una dada important i esperançadora: després d'un mes d'abstinència de la droga, hi havia una notable recuperació de l'activitat cerebral en aquestes zones que havien quedat danyades. Per tant, els efectes adversos del consum crònic de cànnabis són reversibles. S'obren, per tant, moltes portes al tractament efectiu dels efectes secundaris greus causats pel consum de marihuana. Només cal, això sí, reconèixer la realitat del procés addictiu i demanar ajut.


DEL JOC A LES CONDUCTES DE RISC

Qui podia dir, fa uns anys, que l'exposició a determinades pel·lícules o a determinades músiques es pogués associar a conductes violentes? Qui podia preveure la importància que els videojocs podrien tenir en l'augment de conductes de risc per part dels joves? Tal vegada la situació ens sobrepassa.

L'arribada de les noves tecnologies ens obre uns interrogants que mai hauríem imaginat en relació amb el joc. Què suposa que un nen o adolescent pugui entrar, des de l'escenari del joc, des de les imatges d'una filmació o des de l'audició d'un tema musical, a curses de cotxes il·legals, a situacions de violència extrema o de conductes sexuals de risc?


Són escassos els estudis fets des del rigor científic. Hi ha hagut opinions, però sovint han mancat arguments. Darrerament, a la Universitat alemanya de Regensburg, s'ha dut a terme una seriosa revisió dels treballs sobre aquest tema i que tenen el seu suport en una metodologia correcta. Han avaluat estudis fets a Europa i als Estats Units durant els darrers vint anys i que inclouen una població que supera les 80.000 persones. Han evidenciat, des de diferents procediments de recerca, que hi ha una connexió clara entre l'exaltació del risc i l'augment de les conductes de risc. A llarg i a curt termini.


Destaquen que la magnificació del risc, procedent de diferents medis, pot tenir conseqüències potencialment greus, com morts, danys i elevades despeses econòmiques en una gran varietat d'àrees: abús de drogues, conducció temerària, joc, conductes sexuals de risc.
Els videojocs que exalten el risc són els que tindrien una influència més directa, immediata i perillosa en els nens i adolescents. Els videojocs suposen una participació activa de l'individu, fins a difuminar allò que pot ser virtual i fer-ho, d'alguna manera, real.


Aquestes dades em fan pensar que sovint manca reflexió i actuacions pausades davant l'arribada de les noves tecnologies. I com, sovint, nens i adolescents queden sols i indefensos davant la petita pantalla, sense que hi hagi possibilitat de cap acció educativa per part de qui l'hauria d'exercir. Les noves tecnologies ens obren moltes portes, i n'hem d'estar satisfets. Però, alhora, suposen incrementar el grau de responsabilització i d'implicació en la tasca educativa. Dins la família en primer lloc. I amb un control crític sobre els videojocs. I des de la participació social també. Com és que s'ha actuat amb tanta duresa i contundència contra el tabac, amb arguments de la preservació de la salut cardiopulmonar, i no es faci res, en canvi, per preservar la salut mental i la sana convivència entre els nostres menors? D'ells depèn el nostre futur.



Tractaments de conductes de risc a l'adolescència a Girona
http://www.drjosepcornella.com/conductes-risc-adolescencia.php

Tratamiento de conductas de riesgo en adolescentes en Girona
http://www.drjosepcornella.com/es/conductas-riesgo-adolescencia.php