dijous, 29 de maig de 2014

LA DIMENSIÓ ESPIRITUAL

Està de moda parlar de espiritualitat, com a element poc definit, oposat a la matèria i al raciocini. Per uns és una paraula tan bonica com buida de significat. Altres ho associen a una concepció carrinclona de religió, oposada al món modern. I hi ha qui atribueix tots els mals del nostre temps a l’abandonament dels valors espirituals, que sempre associen a valors conservadors i moralitzants.

Però creix també la idea de una espiritualitat associada a una concepció màgica del món, en contra dels fets racionals. L’espiritisme és una corrent de pensament que creu en la reencarnació, i que té més seguidors dels que podem imaginar.

I és que la racionalitat que tot ho vol explicar, així com el consumisme exacerbat, han propiciat moltes saturacions existencials i decepcions. Al final hem descobert com la felicitat no es troba ni en la matèria ni el en diner. La felicitat es troba en allò que té més relació amb el cor, amb els sentiments, amb l’afecte, amb les relacions de solidaritat, d’estima i de compassió.

Es busquen experiències espirituals noves. Hi ha necessitat de sentits de vida que vagin més enllà dels interessos immediats i de la lluita diària per la vida. En mig d’un mercat d’idees i de propostes convencionals, difoses a través dels mitjans de comunicació i per les institucions de sempre, la gent busca. Deia Montserrat Roig que, ara que s’havia deixat de creure en Déu, la gent s’ho creia tot. I apareixen moviments amb continguts esotèrics o de autoajuda. I, també, moviments pentecostals o carismàtics dins la pròpia església cristiana. A vegades, les seves estructures poden ser sectàries, malgrat la disfressa de bondat. Sovint cauen en els mateixos paranys que les religions, i acaben en un negoci més. La dimensió espiritual de l’home pot ser utilitzada descaradament.

Per altra part, hi ha cada vegada més evidència de que una consideració de les categories espirituals, més enllà de la matèria, és essencial per mantenir un bon equilibri de salut. Ens cal recuperar la dimensió de la espiritualitat des de la llibertat, i des d’un sentit positiu. La raó no ho és tot ni ho explica tot. En l’ésser humà hi ha tot el món de les passions, dels afectes, i dels sentiments; un món que s’expressa mitjançant la intel•ligència emocional i la cordialitat. La dimensió espiritual no rebutja la racionalitat; no menysprea la raó. De fet, la necessita. Però va més enllà; la sobrepassa i l’engloba en un nivell superior que té connexions amb la intel•ligència, la contemplació, i un sentit superior, transcendent, de la vida i de la història.

No es veu bé més que amb el cor; allò essencial és invisible per als ulls”, digué el Petit Príncep...

DIARI DE GIRONA, 29 de maig de 2014.

Cap comentari:

Publica un comentari