divendres, 22 de febrer del 2013

LLUITAR CONTRA EL FRACÀS ESCOLAR

Malgrat totes les crítiques, el Sr. Wert, ministre d’ensenyament, segueix endavant amb el seu projecte d’ensenyament. Un més. Cada polític que passa per aquest ministeri vol deixar-hi la seva petja. I així anem. Amb un índex de fracàs escolar que supera el 30%. I cada ministre s’empeny en reinventar la sopa d’all. Com és que no se’ls ha ocorregut mirar què és allò que funciona al nostre entorn i fer-ne una rèplica? Per exemple, fa uns dies, Jordi Évole a Salvados (La Sexta), ens mostrava com, a Finlàndia, s’ha aconseguit que només hi hagi un escàs 8% d’alumnes que no acabin els estudis.



Quin és el secret? A partir del reportatge emès per la Sexta, em va semblar de sentit comú allò que fan a Finlàndia. Per exemple, els nens no comencen l’escola fins els 7 anys. Per què? Per aprofitar de la millor manera la situació de maduració i l’augment de connexions neurològiques que té lloc a aquesta edat. A més, aquestes edats s’hi dediquen els mestres més ben preparats. Durant els sis primer anys de primària, els nens tenen gairebé totes les assignatures amb el mateix professor. L’estabilitat docent és garantia d’estabilitat emocional i seguretat. Tanmateix, després de 45 minuts de classe, segueixen 15 minuts de pati obert. Així els joves cervells poden mantenir un bon nivell d’atenció a classe. S’eviten sempre la competència i la comparació entre els alumnes.

L’ensenyament és gratuït fins a la universitat, i inclou classe, menjador, llibres i material. De fet passen menys hores a l’escola, però, de ben segur, millor aprofitades. Els deures per casa no són excessius. El sistema social i polític contribueix amb nombroses ajudes oficials a les famílies a fi de conciliar el treball amb l’atenció als fills.

Tot aquest sistema es basa en l’encaix de tres estructures: família, escola, i recursos socioculturals. Partim de que els pares tenen assumit que ells són els primers responsables en l’educació dels fills, per davant de l’escola.

Un altre fet diferencial és l’elevada qualificació acadèmica dels mestres. Per estudiar magisteri cal una nota de tall elevada (un 9 sobre 10) i es valora molt la sensibilitat social. La selecció dels alumnes és rigorosa. Són les proves més dures de tot el país: ser mestre de primària és un honor nacional.

Ara bé: Finlàndia dedica més de l’11% dels pressupostos per finançar aquest model d’educació. Tenen clar que l’educació és la clau per el desenvolupament d’un país. Jo proposaria que, en lloc de dedicar tant de temps a la inutilitat d'inventar una nova llei d’ensenyament, el senyor Wert viatgés a Finlàndia i estudiés a fons el que en podem replicar al nostre país. Replicar allò que funciona sempre és rendible.

DIARI DE GIRONA, 14 de febrer de 2013.
www.diaridegirona.cat/opinio/2013/02/14/lluitar-contra-fracas-escolar/604174.html

www.drjosepcornella.com

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada