dijous, 11 d’abril de 2013

DE VEGADES LA PAU

De vegades la pau, no és més que por... Així cantava Raimon a finals dels seixanta, quan la nit planava sobre el nostre món. I la nit segueix fent basarda. Se succeeixen les guerres i les amenaces nuclears. Les pors que genera una crisi a la qual no es veu final afecten cada dia més persones. La història es repeteix. I no n'aprenem. Busquem la pau i no la trobem. O seguim confonent la pau amb la por. Es parla molt de pau. Però passa sovint que aquesta és una paraula buida, per no dir res, o per acontentar consciències.

Precisament, avui fa cinquanta anys que un home, conegut com el "Papa bo", va publicar una carta dirigida a tots els homes de bona voluntat, en què indicava uns camins per aconseguir una pau veritable i duradora. Fou l'11 d'abril de 1963. Joan XXIII, malgrat el dolor que li produïa la greu malaltia que patia (li quedaven menys de dos mesos de vida), caminava amb una gran il·lusió cap a l'escriptori on signaria aquell document dirigit a tota la humanitat. L'havia mantingut en secret, com tantes coses importants que féu en la seva vida. Però l'havia impressionat, diuen, el fet de ser testimoni de la tensió que es va viure amb motiu de la crisi dels míssils. En aquell octubre del 62, la seva mediació havia sigut clau.

Aquella carta, coneguda com a Pacem in terris, va tenir un ressò universal, molt més enllà del que el mateix papa podia imaginar. La seva reflexió va arribar a la seu de les Nacions Unides i va ser elogiada pel mateix secretari general del partit comunista de la Unió Soviètica, Nikita Kruschev. Bàsicament, es destacaven quatre fonaments per construir la pau: la veritat, la justícia, l'amor i la llibertat. Deixa clar que la pau no es pot bastir des del temor ni la por, ni des de la carrera armamentística. És aleshores quan la pau no és més que por. O, com canta Raimon, és una pau amb gust de mort, una falsa pau que es confon amb el silenci del desert, sense veus ni arbres, com un buit immens on moren els homes. Quan la pau no és més que por, apareixen els odis, els egoismes i les divisions.

En un món complicat com el nostre, és molt important educar per la pau. La veritat ha d'estar per davant de tot, malgrat veiem com s'empra la mentida per justificar interessos personals. L'educació per la justícia és fonamental per aprendre a donar a cadascú allò que li correspon. Educar en l'estimació suposa superar egoismés i estar pendent dels altres. I encara ens queda l'educació per la llibertat. El nen necessita saber i conèixer els seus límits per accedir a ser veritablement lliure.

I és que no hi haurà pau al món mentre no hi hagi pau a l'interior de cada persona.

Diari de Girona
www.diaridegirona.cat/opinio/2013/04/11/vegades-pau/612432.html

Dr. Josep Cornellà
www.drjosepcornella.com

Cap comentari:

Publica un comentari