dijous, 4 d’abril de 2013

NO A LA VIOLÈNCIA


Tinc la sensació de que el món està immers en una onada de violència a tots nivells. Hi ha guerres, declaracions de guerra, assassinats, crims, violació dels drets humans,... què podem fer? La ONU, discretament, ha votat una recomanació sobre el negoci de les armes. Obama intenta frenar la carrera del rifle domèstic. Però ens falta atacar el mal des de la base. Cal que els nens no perdin la sensibilitat; és important que es sentin incòmodes davant les imatges de violència.

Justament s’ha publicat un interessant estudi fet a la Universitat de Glasgow, Escòcia. Els investigadors han trobat una relació directe entre les hores davant la televisió i l’augment de conductes antisocials en nens de cinc anys. Afirmen que el límit estaria en les tres hores diàries. Més enllà, augmenta la vulnerabilitat cap a les conductes agressives i de intimidació dels companys. De fet, l'exposició d’un nen a un contingut violent a través de la petita pantalla (i costa trobar avui continguts no violents) el pot dur a imitar allò que veu com a forma de resoldre conflictes, al mateix temps que el fa menys sensible davant les situacions de violència. El nen s’hi acaba acostumant. El nen pot acabar convençut de que el nostre món és un lloc terrorífic (i, de fet, ja va camí de ser-ho) amb les conseqüències de pors i neguits associades al trauma psicològic.

El televisor està present a les llars. I els nens petits en son uns grans consumidors. N’hi ha que ja s’hi aixequen al matí, i esmorzen davant la pantalla. Van sumant minuts televisius. Poden seguir hores i més hores fins arribar la nit. I el cervell del nen és aquesta esponja que va absorbint, en silenci, totes les imatges i tots els diàlegs, sense qüestionar res, sense cap mena d’argument. El nen sol estar entretingut davant l’aparell. No molesta als adults amb aquesta activitat passiva. I això ja sol ser suficient per a justificar-lo. I, sovint, el nen, des de petit, ha vist el televisor a la seva habitació, com un company més, un estri que fa companyia i entretén sense el control dels adults.

Per a mi, aquest estudi fet a Escòcia és un advertiment sobre un ús inadequat que es pot fer d’un aparell que, en si, no és dolent. Però tot aparell serà dolent quan impedeixi l’ús de la paraula, el do més gran que tenim els humans. I és que sense la paraula, sense l’argumentació, sense la discussió i sense el sentit crític, serà impossible transmetre als nens la desitjada cultura de la pau.

DIARI DE GIRONA, 4 d’abril de 2013.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/04/04/no-violencia/611351.html

Tractament del Trastorn del Comportament a Girona
http://www.drjosepcornella.com/trastorn-comportament.php

Tratamiento del Trastorno del Comportamiento en Girona
http://www.drjosepcornella.com/es/trastorno-comportamiento.php

Dr. Josep Cornellà Canals

Psiquiatria i psicologia infantil a Girona
c. Barcelona, 2, 4rt 3a
17002 Girona 
Telf: 972 208 670 



Cap comentari:

Publica un comentari