dijous, 6 de març de 2014

TINDREM NOBEL DE MEDICINA?

El dimarts passat vaig subratllar l’article del bon amic Jordi Vilamitjana. A la llista de malaguanyats premis Nobel hi afegeixo el nom del Dr. Josep Trueta. Va ser nominat per dues vegades per aquest guardó, però les condicions derivades d’una dictadura que, en nom de la por, imposava els seus criteris més enllà de les fronteres espanyoles ho va impedir. No es podia oblidar que Trueta havia estat al bàndol dels perdedors.

Severo Ochoa va obtenir el premi Nobel l’any 1959. Però no com a ciutadà espanyol, sinó com a súbdit dels poderosos Estats Units d’Amèrica. Dubto que  Franco hagués permès que es donés el Nobel a qui fou nebot de Álvaro de Albornoz, president del govern de la República a l’exili. Les ideologies totalitàries tancaven els ulls davant el progrés de la ciència. Però Ochoa va aconseguir descabdellar l’estructura de la genètica humana, aconseguint la síntesi de l’àcid desoxiribonucleic.

Per tant, l’únic premi Nobel de Medicina que figura als llistats amb nacionalitat espanyola és Santiago Ramón y Cajal. Li fou concedit l’any 1906 pels seus descobriments de la neurona i l’estructura cel•lular del cervell. És un d’aquests savis insignes que, sovint, són oblidats. Molts estudiants no n’han sentit a parlar mai... Per què? No ho puc entendre. De fet, el seu descobriment es va realitzar a Barcelona, al numero 7 del carrer Notariat, ara fa poc més de 125 anys. Ningú ho ha recordat.

I ara tenim davant els ulls la figura creixent del Dr. Joan Massagué. Ja l’any 1982 es va exiliar als Estats Units per trobar el suport a la recerca. Un suport que aquí li era negat. I que se li seguiria negant tot retallant per satisfer les despeses creixents d’altres foteses amb més impacte mediàtic. Massagué, al Memorial Sloan Kettering Cancer de New York, amb un equip que recolza el seu treball, ha descobert un mecanisme que podria ser imprescindible per que les cèl•lules canceroses s’escampin per tot l’organisme. La seva troballa obre una via d’esperança per desenvolupar fàrmacs que evitin les metàstasis. Un pas de gegant en la lluita contra el càncer.

Obtindrà Massagé el premi Nobel de Medicina 2014? Des del meu coneixement de la notícia, seria de justícia aquest reconeixement. I seria un gran esdeveniment per el nostre país. Però em pregunto si canviarien gaire les coses. Seguiríem permetent que qui vulgui fer recerca hagi de marxar a l’estranger? Seguiríem negant recursos a la investigació? Hi haurien interferències polítiques? Seguiríem oblidant els esforços i privacions personals de persones que, sense recursos, van fer de la recerca l’eix de les seves vides? Seguiríem oblidant a Ramon y Cajal?...  No ens hauria de caure la cara de vergonya?

DIARI DE GIRONA, 6 de març de 2014.


Cap comentari:

Publica un comentari