dijous, 27 de febrer del 2014

UN PASTÍS TÒXIC

La setmana passada va aparèixer una noticia sense massa ressò mediàtic: onze universitaris, d’una residència d’estudiants de Madrid, havien necessitat atenció sanitària degut a la intoxicació causada per consumir un pastís de marihuana, de fabricació casolana, en el decurs de la celebració d’una festa d’aniversari. Un d’ells va entrar en coma, amb perill important per la salut, necessitant intubació. En els altres casos en que es va necessitar intervenció mèdica, hi havia eufòria, ulls envermellits, i taquicàrdia.

S’ha dit que es tracta d’un cas puntual, que és un fet que mai havia passat, i que no té majors conseqüències. Que ja s’han pres les mesures oportunes, amb intervenció del rectorat, i que s’obre un expedient, etcètera. Les paraules són les de sempre. Però el fet és aquí.

Tinc ben clar que no es tracta d’un cas aïllat. La presència de  marihuana en pastissos i coques no és un fet estrany. Hi ha sempre dos arguments inefables: la marihuana és una planta natural i “jo controlo”.

Que un producte sigui natural no equival a dir que sigui innocu o, fins i tot, beneficiós. Les benintencionades campanyes per els productes ecològics no ens han de  dur  a la confusió. Sempre dic que la “amanita phaloides”, aquell bolet amb certa retirada a l’ou de reig, també ho és de natural. El que passa és que el seu consum destrossa el fetge del qui el prova. Cada tardor lamentem intoxicacions, a vegades mortals, degudes a aquest fong. Per més que la marihuana sigui de conreu casolà, que ha crescut gairebé al balcó de casa, no deixa de ser un vegetal que, en el seu interior, amaga substàncies amb capacitat tòxica.

El segon argument és el del control. “Jo controlo”. És un argument que no serveix donades les característiques de cada persona, les situacions concretes en que la droga pot afectar més o menys intensament, i l’entorn en que es produeix el consum. Hi ha circumstancies personals importants: cadascú té un nivell determinat de vulnerabilitat. I és una vulnerabilitat que es modifica en funció de situacions biològiques del propi metabolisme o d’altres productes (tòxics o no tòxics) que s’hagin consumit. La absorció dels principis actius de la marihuana a través de l’aparell digestiu pot ser més ràpida i intensa que a través de l’arbre bronquial. Tot depèn d’unes circumstàncies que no es poden controlar. I l’arribada d’aquestes substàncies al cervell poden produir uns efectes greus, de difícil control, i amb conseqüències que poden arribar al coma.

Em queda encara un tercer argument... Sovint apareixen notícies sobre l’ús terapèutic de la marihuana. Els titulars solen ser grans, per tal de captar l’atenció del lector. Després, la lletra petita, ja no importa tant. Però és en aquesta lletra petita on s’expliquen les qualitats terapèutiques d’alguns dels metabòlits de la marihuana. No de tota la planta, amb els més de 40 cannabinoides que conté, sinó d’un d’aquests, i que no és precisament el “tetrahidrocannabinol” (THC, responsable dels efectes tòxics de la planta.

Em quedo amb la noticia. Cal donar-hi la importància que mereix. I cal revisar si les campanyes que es fan són realment efectives...

DIARI DE GIRONA, 27 de febrer de 2014.

Dr. Josep Cornellà Canals
Psiquiatra a Girona

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada