dijous, 12 de juny de 2014

40 ANYS DE MEDICINA

Aquest dissabte farà 40 anys que vaig acabar la carrera de medicina. Vàrem celebrar la graduació a l’aula magna de la Facultat de Medicina de la Universitat de Navarra. El temps passa volant! El numero 40 té un significat de magnitud important. I, mirant enrere, m’adono de tot el que he viscut com a metge en aquest període de temps.

He rebuscat a la carpeta de records, i he trobat els apunts d’aquell dia. El nostre padrí de promoció fou el professor Alfons Balcells Gorina. Del seu discurs em queden algunes idees que, avui, segueixen essent vàlides. Preocupen al metge la seva impotència operativa que, malgrat l’esforç, no és possible la curació del malalt. Tanmateix preocupen la responsabilitat davant la vida dels altres, la servitud cap a la societat, i els mateixos fracassos, inherents a tota professió. Però, en canvi, el metge té la satisfacció intel·lectual d’un diagnòstic encertat, la solució del problema, l’alleujament i el consol, la capacitat de transformar els pessimismes del malalt en esperança, i aquest trobament personal. La possibilitat i el deure de establir una relació entre el metge i el pacient és realment una situació de privilegi en la nostra professió. El metge no tracta amb estadístiques, amb objectes, amb fórmules,... El metge treballa amb persones.

El professor Balcells ens va recomanar fomentar cinc qualitats imprescindibles per ser un bon professional. En primer lloc, la ciència. El metge estudiarà tota la vida per estar al dia dels avenços. La medicina és una ciència, i cal estar sempre a l’aguait de que hi hagi evidència científica d’allò que es fa. En segon lloc, la experiència. Només des de l’experiència interioritzada de cada dia, ben intel·lectualitzada i païda, el metge serà capaç de escoltar i prendre decisions. En tercer lloc, la presència; és a dir la presència d’ànim i de autoritat moral. Aquesta paciència es basa en una sòlida formació. En quart lloc, la paciència; que ha de ser sense límits. I, finalment, la consciència rigorosa. El metge ha de ser capaç de respectar els drets del malalt: dret a la llibertat, dret a la veritat, dret a la vida i, tanmateix, dret a la mort.

Han passat 40 anys i he vist canviar moltes coses en l’àmbit i en l’exercici de la medicina. Hi ha hagut grans avenços que eren inimaginables. La medicina és una ciència ben viva, on no es veu encara el final del camí. Però el metge no pot deixar mai aquest sentit humanístic que el fa insubstituïble al costat del malalt. Amb la ciència, amb tota la ciència, no pot deixar de ser company de camí del malalt que pateix i busca una resposta als seus sofriments. Per Gregorio Marañón, “ser un bon metge és l’estima cap el qui pateix i la generositat en la prestació de la ciència, que han de brollar, minut a minut, sense esforç, amb naturalitat, com d’una font”.

DIARI DE GIRONA, 12 de juny de 2014.

Dr. Josep Cornellà i Canals
Psiquiatra infantil a Girona

Cap comentari:

Publica un comentari