divendres, 1 de març de 2013

UN DIA PER LA HISTORIA

Avui, al capvespre, el papa Benet XVI farà efectiva la seva renúncia a la seu del Vaticà. Un dia històric. S'ha parlat molt d'aquesta renúncia, malgrat que costa entendre com, en un món cada vegada més secularitzat, els mitjans donin tanta importància a la renúncia del cap de l'església catòlica. Una importància que augmentarà aquests dies propers, pendents de la seu vacant i del conclave que ha d'escollir el successor de Benet XVI. Quina és la notícia?

La notícia és veure com es mantenen, al Vaticà, unes estructures del tot ancorades en l'Edat Mitjana. Un grup selecte d'homes, només homes, es tancaran a deliberar en un lloc tan privilegiat com ho és la Capella Sixtina. I allà, amb un vot secret que només té per testimonis els frescos de Miquel Àngel, tancats i apartats del món, escolliran el nou papa. Tota la comunicació amb el món exterior es farà a través dels senyals de fum (blanc o negre) que sortiran per una vetusta xemeneia. La pompa de la cerimònia, el segellat de les sales de reunions, l'esplendor amb què serà anunciat el resultat de la votació a la resta del món, formen part d'un ancestral ritus que vol marcar una distància amb les qüestions més mundanes.

Però no podem oblidar el món en què vivim. La realitat del Vaticà, en altre temps amagada darrere sagrats secrets, avui es fa manifesta a través dels mitjans de comunicació. A ningú escapa que els interessos que mouen les seves polítiques són del tot humans. Benet XVI se'n va. No tinc capacitat ara i aquí per fer un judici de la seva etapa al capdavant de l'Església. Però, amb la seva renúncia, ha mostrat al món la seva humanitat. Benet XVI és també de carn i ossos, malgrat tingui el tractament de Santedat. Altres haurien d'aprendre la lliçó. Saber renunciar a temps pot ser garantia de deixar un bon record a la història. La seva renúncia evita viure la decadència que sol anar lligada a un final de pontificat.

Qui el succeirà? Les apostes són moltes. Però no hi haurà sorpreses quan els electors han sigut escollits per aquest o per l'anterior pontífex. La democràcia no és llei en el Vaticà. I potser seria hora que l'Església es posés a l'alçada del món i recuperés aquests anys de retard que porta amb la història. Potser seria l'hora d'un final d'etapa, d'una aposta per una Església viva, que no sigui relíquia medieval, centrada en allò que van ser els seus principis fundacionals, renunciant a l'esplendor i a la pompa, i retornant al senzill missatge que es llegeix a l'Evangeli.

DIARI DE GIRONA, 28 de febrer de 2013.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/02/28/dia-historia/606244.html



Cap comentari:

Publica un comentari