dijous, 13 de febrer de 2014

EL NECESSARI SILENCI

Ens imaginem un dia sense el telèfon mòbil? Es parla ja de “nomofòbia, com a sensació de pànic davant la possibilitat de quedar aïllat degut a que la bateria s’acaba o, senzillament, ens hem oblidat l’aparell a casa. Ens imaginem un dia sense el soroll de cotxes i motos al nostre carrer? Ens imaginem un dia sense televisió?

Vivim en un món de brogits. El nen, ja des del bressol, està voltat de sorolls. I són importants per la seva estimulació sensorial. Però, tanmateix, el nen té que aprendre, des de petit, a estar amb ell mateix, a fer experiència de silenci. Alguna vegada he escrit sobre la importància de educar per l’avorriment.

El soroll extern pot ser una dificultat per la convivència. I el cervell del nen no té encara la capacitat de filtrar els estímuls; des de que ha nascut ha estat immers en el barbull de fons d’aquest món actual. Aquest fet no afavoreix el seu desenvolupament. Als nens els hi costa acceptar el silenci. Però en la capacitat del silenci hi ha també una dimensió per la creativitat que demana ser educada. A través del silenci interior el nen descobreix la seva immensa creativitat.

Sovint, el silenci és inquietant. Moltes persones tenen por al silenci. El silenci suposa trobar-se amb un mateix, i això pot ser desagradable. A vegades és un coneixement dolorós. I molt sovint, fugim del silenci. Fugim del silenci quan no acceptem ser nosaltres mateixos, quan ens rebutgem, o quan no volem aprofundir en la nostra vida. Cal buscar el silenci. La vida de cada dia no ens ho posa fàcil. Però el silenci és necessari per organitzar-nos, per posar ordre dins nostre. El silenci no és buit; el silenci és ple de vida. Ens ajuda a connectar amb la nostra identitat personal, a trobar-nos a nosaltres mateixos.

Sense silenci, som incapaços de escoltar els altres. Per escoltar, cal fer silenci. Escoltar suposa donar un espai a l’altre, deixar-lo entrar a la pròpia vida. Escoltar és el primer acte d’apropament a l’altre, d’ajuda al proïsme.

La pedagogia del silenci es important a fi d’ajudar a conèixer aquell que ens és més desconegut: nosaltres mateixos. Acceptar el silenci fa via cap a la meditació, cap a la capacitat de posar la ment en blanc. Actualment, apareixen treballs científics que hi donen gran valor terapèutic a aquesta capacitat humana tan poc valorada. Les cultures orientals ens han passat al davant amb la capacitat de fer silenci i de contemplar. Si no ho aprenem correm el risc de passar per aquest món sense adonar-nos-en del que hi ha al nostre voltant i del que hi hem viscut. Malaguanyada vida!

DIARI DE GIRONA, 13 de febrer de 2014.

Dr. Josep Cornellà Canals
Psiquiatra Infantil a Girona

Cap comentari:

Publica un comentari