DESNUTRICIÓ INFANTIL

Hi ha notícies de mal pair, que apareixen, mal dissimulades, durant l'estiu. Ensenyar les vergonyes no agrada. I, en aquesta ocasió, ha sigut el Síndic de Greuges qui ha posat el dit a la ferida quan ha afirmat que, a Catalunya, hi ha, aproximadament, 50.000 nens que passen gana, i ha denunciat 751 casos de desnutrició. No han faltat, immediatament, veus prepotents que han desautoritzat aquest informe, fent com allò que fa l'estruç que, per amagar el cap sota l'ala, creu que les amenaces deixen d'existir. Per qui només ha llegit els titulars de premsa, ha tornat la pau interior. A Catalunya, s'haurà dit, aquestes coses no passen.

Alguns, però, hauran llegit el que realment diu el Síndic. I alguns, tanmateix, n'hauran fet una reflexió a partir de les seves dades. Aquest és el cas del "Grup de Pediatria basada en l'Evidència", i que n'ha fet un comunicat. Qualsevol situació que pugui afectar la salut integral dels nens i adolescents suposa una greu involució en un procés de camí cap el benestar que s'havia anat consolidant durant el segle passat.

L'informe diu, per exemple, que el percentatge de nens que viuen en llars sense persones ocupades s’ha triplicat des de l’any 2008 amb ara, arribant al 16,6%. Això suposa dir que gairebé 230.000 nens viuen en llars on els pares estan a l’atur. El síndic diu també que la prevalença de llars catalanes en que no es poden permetre menjar carn o peix al menys cada dos dies durant l’any 2011 és del 9,8%, gairebé sis vegades més que les xifres que teníem l’any 2008 (1,7 %). Els números maregen; és cert. Però aquests percentatges donen una idea del que és la realitat a casa nostra. Afegeix la sindicatura que el 4% dels nens menors de setze anys pateixen privacions materials que afecten la seva alimentació; concretament gairebé 50.000 nens catalans d'aquesta edat no es poden permetre carn o peix al menys una vegada cada dos dies. Són 50.000 nens que no mengen proteïnes d'una manera regular. I afegiríem, dins les dades d'aquest informe, que gairebé 130.000 nens pateixen una privació material severa que afecta diverses condicions materials, i no solament l'alimentació.

El síndic, en el seu informe, apunta unes mesures que haurien de ser d'actuació urgent. Unes mesures que suposen un replantejament de les despeses i un retorn a les ajudes socials mínimes que, avui, amb uns pressupostos prorrogats i amb l'anunci de més retallades, semblen oblidats. Unes retallades que, lluny d’afectar la "classe política", repercuteixen, com sempre en els més febles. També en els nens. Però, per damunt de tot, no hem d'oblidar mai que el prestigi d’un poble es mesura per l’atenció que es dona als seus infants.

DIARI DE GIRONA, 15 d’agost de 2013.

Dr. Josep Cornellà Canals
Psiquiatra Infantil a Girona

SOPAR EN FAMÍLIA

La obesitat preocupa. És una epidèmia que afecta especialment els anomenats països desenvolupats. Però ens costa entendre que la obesitat és un problema, i que és un problema que pot donar altres problemes... Hem estat acostumats a l’anomenada societat del benestar, en que no ens mancava res, i la obesitat era gairebé un signe d’aquest benestar. Però, mica a mica, es va prenent consciència de que la obesitat és un problema, i cal destinar esforços per fer una prevenció efectiva d’aquesta situació que va en augment. S’han fet diversos estudis per aconseguir frenar aquesta tendència al sobrepès. M’ha semblat especialment interessant una publicació de l’Acadèmia Americana de Pediatria, basada en estudis sobre nens de quatre anys i les seves famílies, i que arriba a la conclusió de que la prevenció de la obesitat en els nens (primer pas per fer front a la obesitat dels adults) passa per tres bons hàbits que cal establir a la rutina de cada llar: sopar en família, dormir suficientment, i limitar la televisió.

El factor més decisiu és el fet de sopar en família al menys cinc vegades a la setmana. D’entrada, semblaria que és el més lògic del món sopar en família, ja que és l’àpat que més facilita que es puguin aplegar pares i fills al voltant de la taula. Però les situacions diverses de cada família fa que, sovint, els pares i els fills sopin en horaris separats. Aleshores el fet de menjar per les seves connotacions d’acte social per convertir-se tan sols en un acte de nutrició. S’oblida tot el context de intercanvi d’emocions i sentiments que es pot donar al voltant de la taula, i la possibilitat d’expressar a través de la paraula totes les experiències (bones i dolentes) del dia. Quan l’ansietat no s’expressa a través de la paraula, pot cercar vies d’expressió a través de la golafreria.

Els altres dos consells són obvis i van destinats a evitar l’estrès i donar un sentit de rutina horària a les moltes ocupacions de cada dia. El descans és important; els nens de quatre anys haurien de dormir unes deu hores i mitja cada nit. I cal, tanmateix, limitar l’estona de televisió a un màxim de dues hores diàries, entre setmana. Sovint s’ha vinculat el fet de mirar la televisió amb el consum dels anomenats “snaks”, d’alt contingut en greixos i calories.

Aquests tres hàbits s’han mostrat eficaços i suposen un important factor de protecció en front de la obesitat en la gran majoria de nens de quatre anys (una bona edat per establir bones i saludables costums). No importa ni la possible obesitat familiar, ni el nivell d’educació dels pares, ni la situació econòmica, ni la tipologia de la família.

http://www.drjosepcornella.com/orientacio-familiar.php