“WHATSAPEJAR” O PARLAR

Avui ja podem oblidar la paraula; tenim el WhatsApp. Avui ja no cal ni la trucada per telèfon; n’hi ha prou amb “whatsapejar”, un neologisme integrat a les nostres vides. El WhatsApp és també ja d’ús corrent entre els menors. De fet,  al nostre país, més de les tres quartes parts de nens de entre 11 i 14 anys l’utilitzen. I, en tot el món, hi ha més de 300 milions de persones que, varies vegades al dia, s’envien i comparteixen missatges, fotografies, vídeos i gravacions. El sistema s’instal•la amb facilitat al mòbil, i s’integra perfectament a les nostres vides, essent una temptació per veure que ens poden haver dit... Cada usuari mig comprova o atén aquesta plataforma una mitjana de 150 vegades al dia... Les dimensions d’aquesta xarxa de comunicació creixen cada dia de manera exponencial.

Com tantes vegades, se’ns presenta la qüestió sobre la bondat d’aquest sistema de missatgeria. I hem de fugir dels profetes de calamitats. Els avanços tecnològics són sempre benvinguts si els sabem utilitzar. Quin pot ser el problema? El WhatsApp ha esdevingut una mena de club social, virtual, on ens hi podem trobar tots, a qualsevol hora, individualment o en grup, i amb l’objectiu de bescanviar informació, opinions, o imatges. Per tant, el problema, més que la mateixa aplicació, estaria en l’ús que se li dona.

La immediatesa i la velocitat en els missatges és una de les seves característiques, que converteix l’eina en un medi de conversa a temps real. Això pot donar lloc, en els menors, a una manca de reflexió i a una impulsivitat a l’hora d’escriure els missatges. Quan falta temps per la reflexió, es poden compartir imatges compromeses, o es poden transmetre opinions poc convenients, i sense possibilitat de fer-se enrere. Apareixen també una hiperactivitat i una manca d’atenció derivades d’un us excessiu de la xarxa.  “I si m’ha arribat un missatge?” I, potser,  una alteració dels horaris. Pot costar, sobre tot en adolescents, apagar l’aparell per anar a dormir. I el primer ritual del matí pot ser donar un cop d’ull als possibles missatges rebuts.

Per altra banda, WhatsApp és un veritable xarxa social que, per les seves característiques, escapa als mecanismes de control d’altres, com poden ser Twitter o Facebook. Ningú sap que passa amb la informació; ningú sap si el sistema guarda una còpia de tot allò que s’envia. On queda la intimitat de les persones i de les seves opinions? Encara és un interrogant.

Tota innovació és bona si s’utilitza bé. Per tant es fa imprescindible una educació per l’ús del WhatsApp. Els pares s’hi han d’implicar a fons. El nen (i l’adult també) ha d’actuar com si les seves converses virtuals fossin públiques, a l’abast de tothom. I, sempre, des de la més estricte protecció de la intimitat pròpia i dels de casa. I els pares, malgrat la bretxa tecnològica, han de fer tot el possible per estar informats de quines són les xarxes socials on estan els fills. No són només coses de mainada!.

DIARI DE GIRONA, 7 de novembre de 2013.

Dr. Josep Cornellà Canals

Psiquiatra Infantil i Juvenil a Girona

CERVELLS EN MINIATURA

La prestigiosa revista Nature ha publicat un treball que fa pensar… Segons les investigacions dutes a terme a l’Institut de Biotecnologia Molecular de Viena, s’han pogut desenvolupar, “crear”, unes cèl·lules que imiten el cervell humà. Es tractaria de “cervells en miniatura”, del tot artificials, i que no tenen vida fora del tub d’assaig on han estat engendrats. Però, cervells que són una rèplica exacta del cervell humà. Aquest treball de recerca s’ha aconseguit a partir d’una sofisticada tècnica que recrea dins un tub d’assaig unes condicions semblants a les que es donen dins la matriu humana.

Els investigadors afirmen que, a partir de la observació d’aquests cervells en miniatura, es podran estudiar i conèixer millor les causes i les conseqüències de diferents malalties mentals, com l’autisme i l’esquizofrènia. Diuen que es podria avançar molt en el diagnòstic precoç i, per tant, en tractaments més efectius en trastorns que tenen el seu orígen en els primers estadis del creixement embrionari del cervell. Un cervell nou és sempre una important font d’informació.

Què han fet? A partir de “cèl·lules mare”, han aconseguit fer créixer els nous cervells en un úter artificial. Són cervells que es comporten de manera idèntica al cervell embrionari, en un procés real de creixement i desenvolupament, dins la complexitat de les neurones i les seves connexions. Diuen que així es podrà conèixer en quin moment, i per quin motiu, s’inicien els defectes que, més endavant, donaran lloc a malalties.

És un treball m’ha fet pensar. Parlem del cervell, l’òrgan més important de l’ésser humà. L’estructura i la funcionalitat del cervell formen la base per les característiques del temperament de cadascú, tot allò que fa de cada persona un ésser únic i irrepetible. Les neurones i les seves connexions constitueixen la base del funcionament del pensament i l’aprenentatge. Aleshores, si es pot crear un “cervell in vitro”, quines son les conseqüències ètiques?

El conflicte està en saber definir, en cada moment, els límits. Cal definir els límits de l’experimentació amb les cèl·lules mare. Al final de la Segona Guerra Mundial, els experts reunits a Nuremberg, van fer una proclama per impedir que mai més es poguessin repetir els experiments amb humans que es van dur a terme durant el règim nazi. Ara, després de gairebé setanta anys d’aquella declaració, caldria actualitzar els principis de autonomia, justícia, beneficència, i no maleficència. Una definició que establís els límits de la ciència a fi de que mai es pugui manipular, des del pretext de la ciència, allò que és més sagrat en l’ésser humà: la seva llibertat.

DIARI DE GIRONA, 26 de setembre de 2013.

Dr. Josep Cornellà Canals
Psiquiatra infantil a Girona

WHATSAPP

Ja tinc WhatsApp! Quatre instruccions al mòbil, descarregar un programa, i obrir-se a les possibilitats de comunicació que la tecnologia ofereix. L’he limitat bastant. Detesto la sensació de sentir-me atabalat, sempre connectat i a l’abast de gairebé totes aquelles persones que tenen el número del meu mòbil. Suposa el WhatsApp la mort del missatge SMS? Possiblement. La facilitat per enviar els missatges a un grup i compartir fotografies augmenta el seu atractiu. En pocs anys ja hem vist morir el “Messenger”, i el xat del Facebook té data de caducitat. Que vindrà després? No ho puc endevinar. Però la tecnologia no para. Cada vegada ens podem sentir més connectats sense fer us de la paraula. No deixa de ser una contradicció per l’espècie humana.

Em poso dins la pell d’un adolescent o jove d’avui, i intento entendre la seva manera de estar comunicat amb el món exterior. La veu ha deixat pas al ràpid moviment d’uns dits que teclegen frases amb una ortografia peculiar i una sintaxi que no és gens acadèmica. L’expressió dels sentiments queda substituïda per uns ninots anomenats “emoticones” (traducció casolana; no puc imaginar com n’hauria dit Pompeu Fabra). I, mentre, la mirada s’esparpalla entre un i mil estímuls diferents. La connexió amb el món és constant però sense pilars que donin seguretat. Les converses, a través dels missatges, no han de tenir cap profunditat. Però entretenen. N’hi ha prou amb demostrar que hom hi és present. I passa el temps, cauen les hores. On queda la pràctica de la lectura? Tindrem temps per escriure quelcom, per dibuixar? Difícil... Cal seguir, al mateix temps, el Facebook, el Twitter, i els corresponents jocs “on line”. I, segur, em deixo encara algun altre entreteniment.

Aquesta situació dificulta l’exercici de l’atenció i la concentració, i és causa d’una certa hiperactivitat mental. Són símptomes funcionals d’un cervell atabalat. No es correspon a cap trastorn concret. Es tracta d’una situació que es va creant i en la qual l’adolescent o jove hi queda atrapat. Si intenta llegir, el soroll tremolós del mòbil l’avisarà que li ha arribat un WhatsApp. I correrà, delerós, a donar-hi resposta. No fos cas que, des de l’altra costat, el consideressin absent a la conversa de la xarxa. I, per tant, ho tindrà francament difícil per seguir el fil d’allò que llegia.

Hi ha qui diu que educar els fills és avui més difícil. Possiblement és així. No resulta senzill, avui, controlar tots aquells estímuls que, de manera continuada, influeixen en les ments dels més joves i fan que els missatges dels pares arribin amb dificultat. O hauran d’utilitzar també el WhatsApp?

DIARI DE GIRONA, 27 de juny de 2013.

Dr. Josep Cornellà i Canals
Psiquiatra Infantil a Girona

UN NEN, UNA TAULETA

Les noves tecnologies guanyen terreny i, des de la pressió mediàtica, es van fent imprescindibles. Els nens han entrat de ple en el món de les noves tecnologies. Un estudi realitzat als Estats Units revela que el 77% dels menors de 12 anys fa servir les “tabletes”, aquest dispositiu que facilita l’accés a Internet a qualsevol lloc, per jugar. En menor proporció, també s'empra amb finalitats educatives i com entreteniment. Aquest estudi, realitzat des l’empresa Nielsen, es pregunta per les conseqüències que aquest fet pot tenir a nivell educatiu.

Per els nens que s’inicien en el món digital, la tauleta és menys complexa que un ordinador i més gran que un telèfon intel•ligent. Però, evidentment, quan un nen fa servir aquesta aparells, pot estar exposat als perills intrínsecs que suposa l’ús d’Internet. Es fa imprescindible una correcta supervisió per part dels pares per tal de minimitzar aquests perills. De fet, alguns aparells del mercat ja porten una funció a fi de facilitar el control parental, tot restringint l’accés a determinats continguts i aplicacions.

I per què fan servir lles tabletes els nens? Per jugar a videojocs, per veure pel•lícules o programes de televisió, i també amb finalitats educatives. L’estudi reflecteix també una tendència creixent a que els pares utilitzin la tauleta per entretenir els nens, ja sigui mentre viatgen o mentre esperen en un restaurant.

Tot i els possibles avantatges, molts experts han apuntat que poden arribar a produir-se problemes de desenvolupament, si els usuaris són menors de 6 anys. Els nens s’han de moure, jugar a l’aire lliure i aprendre a relacionar-se socialment, i per això no és recomanable que passin llargues hores sols davant d’un dispositiu, ja que fomenta l’individualisme, dificulta el desenvolupament de moltes capacitats i implica problemes físics, alguns ells relacionats amb l’obesitat infantil. Tanmateix, però, hi ha qui considera que l’ús d’una tauleta no suposa cap problema per al desenvolupament dels nens, i que a més ajuda el nen a adquirir una sèrie de competències, com la creativitat, la capacitat d’organització, l’autonomia personal.

Amb què ens quedem? Res no és bo en excés. Totes les masses piquen, diuen. Una tauleta, és cert, pot ser una bona eina complementària per l’aprenentatge dels nens. No podem aclucar els ulls; cal que els nens coneguin aquestes noves tecnologies. Però tenint en compte que la tecnologia no pot substituir mai l’atenció dels pares ni el tracte amb altres nens. Benvinguda la tauleta si no substitueix els pares; benvinguda la tauleta si se’n fa un us responsable; benvinguda la tauleta si no resta temps al diàleg.

DIARI DE GIRONA, 31 de gener de 2013.
www.diaridegirona.cat/opinio/2013/01/31/nen-tauleta/602048.html

www.drjosepcornella.com/trastorn-desenvolupament.php