dijous, 24 d’abril de 2014

EL LLIBRE

Ahir... Llibres i més llibres. La festa del llibre, el dia en que el llibre surt al carrer. I el dia de la malsana curiositat del rànquing dels llibres més venuts, de quins seran els autors que han sigut més mediàtics, de quins han sigut els temes que més interès han suscitat en els compradors. I el llibre, nou de trinca, entra a casa. Potser amb la signatura inclosa del seu autor. I allà queda a la prestatgeria. Ha acabat la diada de Sant Jordi.

Avui... Quants d’aquests llibres tindran l’honor de ser llegits? Quina és l’estratègia que seguim per afavorir la lectura entre els nens? Com podríem fer que la diada del llibre es perpetués en les costums dels ciutadans? Malament quan no es llegeix. Quan menys es llegeix, més mal fa allò que es llegeix, deia Unamuno.

Ahir... Per nosaltres, quan estudiàvem batxillerat, hi havia uns llibres de literatura clàssica que eren d’obligada lectura. Es tractava de obres senyeres que donaven una visió de la història de les lletres. Tant ho fèiem amb la literatura castellana com amb la francesa. La literatura catalana la llegíem a casa, gràcies a escriptors il•lustres, com Josep Maria Folch i Torres, i a iniciatives atrevides com Cavall Fort o les publicacions de l’Abadia de Montserrat. I gràcies a la iaia que, amb aquells llibres (colecció “Patufet”) que guardava des d’abans de la guerra, ens feia estimar la nostra llengua i estimulava la nostra imaginació. I, així, mica a mica, anava creixent el gust per la lectura, especialment el gust cap a la bona literatura. Descobrir l’enigmàtic Salvador Espriu als setze anys fou tot un regal.

Avui... Dono un cop d’ull a la meva biblioteca i no sabria dir quins son els llibres que considero imprescindibles, quins m’emportaria a una illa deserta. Hi posaria la Bíblia, certament, com a compendi de la profunditat de l’esperit humà. I, tanmateix, “El Petit Príncep”, de Saint Exupéry; el llibre que més vegades he llegit. I algunes obres de Eric Emmanuel Schmitt, de Salvador Espriu i d’Antonio Machado; per dir alguns dels autors predilectes. No oblido a Julia Navarro ni a Carmen Martín Gaite. Ah! I si les obres han estat escrites en una llengua que domino (català, castellà o francès), no admeto cap mena de traducció. M’agrada llegir el text tal com el va concebre l’escriptor. I ho considero un signe de respecte cap a l’autor.

Demà... Quin és el futur del llibre? No ho sé. D’entrada hi ha la pugna entre el llibre digital i el llibre en paper. El primer té avantatges, però mai tindrà la solidesa del llibre en paper, que té una identitat pròpia, i que permet fer-hi anotacions i subratllats sense cap restricció tecnològica. Però em temo que el debat quedarà estèril si no aconseguim educar el gust per la lectura. És un repte important per considerar l’endemà de la diada de Sant Jordi.

DIARI DE GIRONA, 24 d’abril de 2014.

Dr. Josep Cornellà i Canals

Cap comentari:

Publica un comentari