dijous, 17 d’abril de 2014

LA SENZILLESA ESPIRITUAL

Al seu article setmanal, diumenge passat, el Sr. Enric Mirambell ens recordava aquelles setmanes santes de quan érem nens. Tot ha canviat. I molt. Però, malgrat la societat es mostri mundana i materialista, hi ha una recerca d’allò que té un contingut espiritual, diguem-ne religiós, místic o esotèric. I és que, dins l’ésser humà, hi ha una necessitat de recerca de quelcom transcendent. Tot intent de racionalitzar aquest sentiment espiritual ha fracassat. Des de l’opi del poble de Marx fins a la neurosi de Freud.

I és que el sentiment espiritual neix més enllà de la raó. Neix d’unes dimensions específicament humanes: la fantasia, la imaginació, i d’aquell fons de desig del qual brollen tots els somnis i les utopies que poblen la nostra ment, que entusiasmen el nostre cor, i que encenen l’espoleta de les grans transformacions de la història. Un fons de desig que Ernst Bloch anomena “el principi esperança”.

El problema s’ha generat quan hem oblidat les dimensions espirituals de la religió. I quan la religió ha imposat un tarannà aliè a l’espiritualitat, vinculat a unes normes i a unes estructures jeràrquiques. En definitiva, quan s’ha complicat un missatge que, en el seu inici, era escandalosament senzill. La religió ha de ser la veu d’una consciència que no pot trobar satisfacció ni descans en un món que és el que és, i que ha de ser transcendit. “On hi ha religió, hi ha esperança”, escriu Bloch. Si en deixar de banda la religió no es té en compte la dimensió espiritual, aleshores l’essència humana fa aigües.

No n’hi ha prou en investigar com son les coses, escriu Wittgenstein. Insisteix en la necessitat de extasiar-se davant les pròpies coses. Aquesta actitud inclou la mística. Mística i religió haurien d’acabar sempre en el silenci de la contemplació.

Quan l’església catòlica s’ha apartat del seu fonament, i s’ha perdut en teologies i estructures, ha deixat d’interessar. I ha pogut ser causa del naixement i creixement de fonamentalismes, dogmatismes i exclusivitat de les veritats. Al poble senzill, la pompa de Roma no li causa èxtasi; li causa rebuig. Amb el papa Francesc, més bisbe de Roma que Summe Pontífex, sembla que tornem als orígens. I reneix l’interès espiritual i religiós en molta gent (joves, especialment) que se sentien basquejats de tanta cerimònia. El gest senzill arriba fons. Per això, el missatge de Setmana Santa és senzill:  “Per què busqueu entre els morts aquell que viu?”(Lluc 24,5). Aquestes paraules, que foren adreçades a unes temoroses i endolades dones en una matinada d’un diumenge de primavera, és una invitació a la transcendència. Hi ha un més enllà d’aquella mort sagnant, hi ha un més enllà del divendres sant. Hi ha un més enllà que ens dona sentit a la vida. Bona Pasqua!

DIARI DE GIRONA, 17 d’abril de 2014.

Dr. Josep Cornellà Canals
psiquiatra infantil a Girona


Cap comentari:

Publica un comentari