Les decisions per tenir cura de la salut haurien
de néixer del convenciment i no de les imposicions. Convèncer té molt més valor
que legislar. I quan una llei no es basa en una bona argumentació, crea
confusió.
És el que ha passat ara amb el tabac. Tenim llei, tenim vigilància policial, i tenim pintats una mena de “límits de seguretat” en
alguns edificis públics. Per altra banda, hi ha tot un debat sobre la
conveniència d’aquesta llei i les repercussions sobre el ram de la hostaleria o
dels estanquers.
I, malgrat tot, el tabac danya seriosament la salut. Hi ha prou evidència científica com per afirmar que es tracta d’un
producte que causa molt malefici. M’he fixat, darrerament, en dos estudis
publicats.
El primer té una conclusió contundent: el tabac pot causar danys genètics en pocs minuts. Ja no es parla d’una llarga exposició
ni d’una possibilitat de controlar el consum. Els investigadors de la
universitat de Minessota han observat que un dels components químics del tabac
(concretament, els hidrocarburs policíclics aromàtics) poden causar mutacions
irreversibles en les cadenes d’ADN, que venen a ser com els arxius més ben
guardats del disc dur de la nostra essència genètica. Aquestes alteracions es
poden traduir en la aparició de cèl·lules cancerígenes i en una incapacitat de l’organisme
per reaccionar tot destruint-les. I el pitjor és que aquest efecte mutant
apareix al cap d’uns 15 o 30 minuts després de fumar la cigarreta. La rapidesa
de la seva acció és la mateixa que si s’injectés la substància directament a
l’organisme.
I el segon estudi fa referència a l’efecte nociu del tabac en el fetus durant la gestació. El que fins ara s’intuïa té ja la
categoria de troballa científica: la nicotina interfereix la formació de les estructures
cerebrals que serveixen de lligam entre les parts anteriors i les posteriors de
l’encèfal. La conseqüència més immediata és un possible retard maduratiu del
cervell del nen i una possible aparició de simptomatologia vinculada a la manca
d’atenció i concentració.
No vull entrar en la conveniència de que hi hagi
lleis que regulin l’ús del tabac. Em vull quedar amb la reflexió sobre la salut
individual i la salut comunitària. Si bé la primera és un dret de cadascú (i,
en tot cas, un deure moral), la salut comunitària ens obliga. Aquells qui fumen
es pensaran si els és important i necessari deixar el tabac. Serà una decisió
personal. Però si que caldria que aquests arguments estiguessin a l’abast
d’aquells que encara no fumen i, sense una orientació clara, poden esdevenir
fumadors.
Tractament addicció al tabac a Girona
www.drjosepcornella.com/addiccions.php
Tratamiento de adicción al tabaco en Girona
http://www.drjosepcornella.com/es/adicciones.php