EL TABAC AL CERVELL

Diuen que quan Colom va arribar a les Amèriques va quedar impressionat en veure com hi havia homes que treien fum pel nas. Primer va creure que eren dimonis. Però, assessorat pels frares que l’acompanyaven, va acabar per admetre que aquells “indis” respiraven el fum procedent de la combustió d’una planta anomenada tabac. I tot cofoi, va importar el producte cap el vell continent. Mai es va donar massa importància al tabac fins que, durant la I Guerra Mundial, els anglesos van descobrir com tenia unes propietats tranquil·litzants, i van incloure un paquet de cigarretes en l’avituallament diari dels seus soldats. En poc menys d’un segle, el tabac ha esdevingut una poderosa industria que mou milions i milions de dòlars. Qui ho pot aturar ara? Les lleis de prohibició han aconseguit frenar el seu consum. Però mai les prohibicions legislatives podran substituir la argumentació fonamentada del mal que pot ocasionar el consum d’aquest tòxic. Mentre la prohibició genera rebel·lia, la argumentació condueix a la reflexió i a les decisions preses des de la responsabilitat.

Quins són els efectes de la nicotina? Sabem, avui, que actua sobre un grup de neurones relacionades amb els efectes de recompensa. Però és que la nicotina deixa una petjada important en el cervell. Una única exposició de nicotina condueix a alteracions importants en els circuits de les connexions entre les neurones que duren bastants dies. Aquesta situació explica el mecanisme neurofisiològic de l’addicció. Actualment es coneixen els receptors implicats en l’acció additiva de la nicotina i els circuits implicats en les vies nervioses cerebrals que s’activen amb el consum de tabac.

Però els estudis sobre els efectes de la nicotina en el cervell han anat més enllà. I avui s’ha demostrat, per exemple, que els efectes de la nicotina en les regions cerebrals implicades en l’addicció són similars als de la cocaïna. Una relació insospitada, fins fa poc. Però el cert és que nicotina i cocaïna utilitzen mecanismes semblants per modificar la funció d’uns grups determinats de neurones. Tot i que els efectes d’una i altra substància són diferents, no hi ha dubte de que ambdues drogues actuen en els sistemes de recompensa del cervell, que està en la base d’una addicció ràpida i potent; deixen una petjada molt semblant!.

Definitivament, amb els coneixements actuals sobre la nicotina, seria impossible que, actualment, es pogués “legalitzar” el tabac, amb una potencialitat additiva semblant a la cocaïna. Les coses són com són. I només des dels arguments ben fonamentats la població en pot prendre consciència.

ESCRIU I APROVA

Fa poques setmanes han acabat uns dies de nervis i neguits per els sempre inoportuns exàmens del primer quadrimestre universitari. Quantes expectatives foses davant la impotència d’aquella memòria que no arriba a trobar el tema exacte en el moment adequat! Quantes frustracions! “Si m’ho havia estudiat, m’ho sabia,... i m’he quedat en blanc!” No és una excusa barata davant el desastre d’unes notes inferiors a allò esperat. No és un recurs per justificar la carbassa imprevista. No és cap novetat que l’ansietat i el neguit que molts alumnes senten davant l’examen enfigassen la memòria a curt termini, i queden fetes pols tantes expectatives posades després d’un treball seriós durant el curs. Hi ha remei? Què es pot fer?
La revista Science ha publicat les conclusions d’un experiment molt interessant que s’ha fet a un grup d’estudiants universitaris, als que se’ls va sotmetre a certa pressió davant un examen de matemàtiques. Per exemple, es va prometre un premi econòmic per qui tragués la millor nota, i es va subratllar la importància dels resultats obtinguts  per ajudar al grup. A continuació, a un grup se’ls va donar la possibilitat de escriure sobre els sentiments que els hi produïa la prova imminent o sobre qualsevol tema no emocional, mentre que a un altre grup se’ls va donar deu minuts sense cap tasca assignada.
Els resultats obtinguts són contundents: el fet de permetre escriure aquests sentiments o altres emocions és un factor positiu cap els seus resultats finals. L’experiment es va comprovar amb altres grups d’estudiants, tant a la universitat com a l’institut, i es van obtenir resultats semblants. Es va comprovar com el nivell d’ansietat en l’alumne era inversament proporcional a la nota obtinguda. A més ansietat, pitjor rendiment.  Però això no era així quan els alumnes podien expressar per escrit els seus temors. Aquesta pràctica va ser de gran ajuda, especialment, per aquells estudiants amb una major propensió cap a l’ansietat anticipatòria. Un escrit curt i expressiu pot reduir les errades en el rendiment que van associades a la pressió pròpia dels exàmens. Però és condició indispensable que allò que s’escriu serveixi per expressar les preocupacions davant la imminent situació de estrés.
O sigui, el fet de escriure sobre els sentiments pot alleugerir la càrrega de les preocupacions en oferir una oportunitat per alliberar ansietat. Escriu i aprova! Si prèviament s’ha estudiat, el fet de posar per escrit les emocions allibera tensió. I no només davant els exàmens, sinó també davant aquelles situacions que poden generar estrès.