NO A LA VIOLÈNCIA

Tinc la sensació de que el món està immers en una onada de violència a tots nivells. Hi ha guerres, declaracions de guerra, assassinats, crims, violació dels drets humans,... què podem fer? La ONU, discretament, ha votat una recomanació sobre el negoci de les armes. Obama intenta frenar la carrera del rifle domèstic. Però ens falta atacar el mal des de la base. Cal que els nens no perdin la sensibilitat; és important que es sentin incòmodes davant les imatges de violència.

Justament s’ha publicat un interessant estudi fet a la Universitat de Glasgow, Escòcia. Els investigadors han trobat una relació directe entre les hores davant la televisió i l’augment de conductes antisocials en nens de cinc anys. Afirmen que el límit estaria en les tres hores diàries. Més enllà, augmenta la vulnerabilitat cap a les conductes agressives i de intimidació dels companys. De fet, l'exposició d’un nen a un contingut violent a través de la petita pantalla (i costa trobar avui continguts no violents) el pot dur a imitar allò que veu com a forma de resoldre conflictes, al mateix temps que el fa menys sensible davant les situacions de violència. El nen s’hi acaba acostumant. El nen pot acabar convençut de que el nostre món és un lloc terrorífic (i, de fet, ja va camí de ser-ho) amb les conseqüències de pors i neguits associades al trauma psicològic.

El televisor està present a les llars. I els nens petits en son uns grans consumidors. N’hi ha que ja s’hi aixequen al matí, i esmorzen davant la pantalla. Van sumant minuts televisius. Poden seguir hores i més hores fins arribar la nit. I el cervell del nen és aquesta esponja que va absorbint, en silenci, totes les imatges i tots els diàlegs, sense qüestionar res, sense cap mena d’argument. El nen sol estar entretingut davant l’aparell. No molesta als adults amb aquesta activitat passiva. I això ja sol ser suficient per a justificar-lo. I, sovint, el nen, des de petit, ha vist el televisor a la seva habitació, com un company més, un estri que fa companyia i entretén sense el control dels adults.

Per a mi, aquest estudi fet a Escòcia és un advertiment sobre un ús inadequat que es pot fer d’un aparell que, en si, no és dolent. Però tot aparell serà dolent quan impedeixi l’ús de la paraula, el do més gran que tenim els humans. I és que sense la paraula, sense l’argumentació, sense la discussió i sense el sentit crític, serà impossible transmetre als nens la desitjada cultura de la pau.

DIARI DE GIRONA, 4 d’abril de 2013.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/04/04/no-violencia/611351.html

Tractament del Trastorn del Comportament a Girona
http://www.drjosepcornella.com/trastorn-comportament.php

Tratamiento del Trastorno del Comportamiento en Girona
http://www.drjosepcornella.com/es/trastorno-comportamiento.php

Dr. Josep Cornellà Canals

Psiquiatria i psicologia infantil a Girona

c. Barcelona, 2, 4rt 3a

17002 Girona 

Telf: 972 208 670 

ELS JOCS DE BREIVIK

Fa temps que em preocupa l’augment de consum entre adolescents joves dels videojocs anomenats FPS (first-person shooter), o jocs en que es dispara en primera persona.

A mitjans d’estiu, la notícia ha saltat a la premsa. Anders Behring Breivik, l’autoinculpat assassí de Noruega, va confessar la seva afició als videojocs de contingut violent. Va explicar com el joc “World of Warcraft” l’ajudava a sentir-se allunyat de la família i dels amics, en un món tancat, cada vegada més aïllat de les realitats que l’envoltaven. I que amb el joc “Call of Duty” entrenava la seva punteria.

“Call of Duty” és un joc (si pot merèixer aquest digne nom) en què, senzillament, s’anima al protagonista (és a dir, el qui maneja els comandaments, el propi jugador en definitiva) a fi de que, entre altres missions, aprengui a assassinar, a sang freda, a tothom qui suposi un obstacle en el seu camí cap al domini de les situacions que planeja el suposat joc. Qualsevol reflexió ètica queda apartada, ja que les ordres venen donades per una presumpta agència de seguretat que, a més, dona cobertura legal. Assassinar és un deure imposat que, un cop acceptat, ajuda a guanyar punts. Breivik hi jugava. No sabem des de quina edat.

No es tracta de criminalitzar aquests jocs a la lleugera. Però cal una profunda reflexió sobre com, cada vegada amb més facilitat, aquests videojocs arriben a la mainada. Les restriccions legals que no l’autoritzen per a menors de 18 anys queden en paper mullat. La realitat és que, a casa nostra, hi juguen, amb total impunitat, adolescents de la primera volada, entre dotze i tretze anys. La realitat és que els menors d’edat no tenen cap problema per accedir-hi i que, molt sovint, els pares ho ignoren.

S’accepta que aquests jocs poden alterar el procés maduratiu del nen i de l’adolescent. Sembla evident que aquesta mena de jocs relativitzen el fet de matar, i dessensiblitzen al nen respecte les accions violentes i l’assassinat en sèrie. No hi ha més argument que l’arma que mata. Manca qualsevol mena de reflexió. I sense reflexió no es madura.

Els nostres nens juguen amb armes de foc que, dins un món virtual, disparen i maten. Els nostres nens estan en situació de risc de perdre la seva sensibilitat davant el valor de les vides humanes, siguin de qui siguin. La nostra societat juga amb foc quan tanca els ulls davant aquests fets. Que hem d’esperar per reaccionar? Noruega ha reaccionat amb fermesa. Sense que hi hagués cap ordre governamental, la cadena Coop Norway ha retirat “sine die” del mercat una cinquantena de videojocs violents. Què farem a casa nostra?

Tractaments de conductes de risc a l'adolescència a Girona

http://www.drjosepcornella.com/conductes-risc-adolescencia.php

Tratamiento de conductas de riesgo en adolescentes en Girona

http://www.drjosepcornella.com/es/conductas-riesgo-adolescencia.php

DEL JOC A LES CONDUCTES DE RISC

Qui podia dir, fa uns anys, que l'exposició a determinades pel·lícules o a determinades músiques es pogués associar a conductes violentes? Qui podia preveure la importància que els videojocs podrien tenir en l'augment de conductes de risc per part dels joves? Tal vegada la situació ens sobrepassa.

L'arribada de les noves tecnologies ens obre uns interrogants que mai hauríem imaginat en relació amb el joc. Què suposa que un nen o adolescent pugui entrar, des de l'escenari del joc, des de les imatges d'una filmació o des de l'audició d'un tema musical, a curses de cotxes il·legals, a situacions de violència extrema o de conductes sexuals de risc?

Són escassos els estudis fets des del rigor científic. Hi ha hagut opinions, però sovint han mancat arguments. Darrerament, a la Universitat alemanya de Regensburg, s'ha dut a terme una seriosa revisió dels treballs sobre aquest tema i que tenen el seu suport en una metodologia correcta. Han avaluat estudis fets a Europa i als Estats Units durant els darrers vint anys i que inclouen una població que supera les 80.000 persones. Han evidenciat, des de diferents procediments de recerca, que hi ha una connexió clara entre l'exaltació del risc i l'augment de les conductes de risc. A llarg i a curt termini.

Destaquen que la magnificació del risc, procedent de diferents medis, pot tenir conseqüències potencialment greus, com morts, danys i elevades despeses econòmiques en una gran varietat d'àrees: abús de drogues, conducció temerària, joc, conductes sexuals de risc.
Els videojocs que exalten el risc són els que tindrien una influència més directa, immediata i perillosa en els nens i adolescents. Els videojocs suposen una participació activa de l'individu, fins a difuminar allò que pot ser virtual i fer-ho, d'alguna manera, real.

Aquestes dades em fan pensar que sovint manca reflexió i actuacions pausades davant l'arribada de les noves tecnologies. I com, sovint, nens i adolescents queden sols i indefensos davant la petita pantalla, sense que hi hagi possibilitat de cap acció educativa per part de qui l'hauria d'exercir. Les noves tecnologies ens obren moltes portes, i n'hem d'estar satisfets. Però, alhora, suposen incrementar el grau de responsabilització i d'implicació en la tasca educativa. Dins la família en primer lloc. I amb un control crític sobre els videojocs. I des de la participació social també. Com és que s'ha actuat amb tanta duresa i contundència contra el tabac, amb arguments de la preservació de la salut cardiopulmonar, i no es faci res, en canvi, per preservar la salut mental i la sana convivència entre els nostres menors? D'ells depèn el nostre futur.


Tractaments de conductes de risc a l'adolescència a Girona
http://www.drjosepcornella.com/conductes-risc-adolescencia.php

Tratamiento de conductas de riesgo en adolescentes en Girona
http://www.drjosepcornella.com/es/conductas-riesgo-adolescencia.php