EL TABAC AL CERVELL

Diuen que quan Colom va arribar a les Amèriques va quedar impressionat en veure com hi havia homes que treien fum pel nas. Primer va creure que eren dimonis. Però, assessorat pels frares que l’acompanyaven, va acabar per admetre que aquells “indis” respiraven el fum procedent de la combustió d’una planta anomenada tabac. I tot cofoi, va importar el producte cap el vell continent. Mai es va donar massa importància al tabac fins que, durant la I Guerra Mundial, els anglesos van descobrir com tenia unes propietats tranquil·litzants, i van incloure un paquet de cigarretes en l’avituallament diari dels seus soldats. En poc menys d’un segle, el tabac ha esdevingut una poderosa industria que mou milions i milions de dòlars. Qui ho pot aturar ara? Les lleis de prohibició han aconseguit frenar el seu consum. Però mai les prohibicions legislatives podran substituir la argumentació fonamentada del mal que pot ocasionar el consum d’aquest tòxic. Mentre la prohibició genera rebel·lia, la argumentació condueix a la reflexió i a les decisions preses des de la responsabilitat.

Quins són els efectes de la nicotina? Sabem, avui, que actua sobre un grup de neurones relacionades amb els efectes de recompensa. Però és que la nicotina deixa una petjada important en el cervell. Una única exposició de nicotina condueix a alteracions importants en els circuits de les connexions entre les neurones que duren bastants dies. Aquesta situació explica el mecanisme neurofisiològic de l’addicció. Actualment es coneixen els receptors implicats en l’acció additiva de la nicotina i els circuits implicats en les vies nervioses cerebrals que s’activen amb el consum de tabac.

Però els estudis sobre els efectes de la nicotina en el cervell han anat més enllà. I avui s’ha demostrat, per exemple, que els efectes de la nicotina en les regions cerebrals implicades en l’addicció són similars als de la cocaïna. Una relació insospitada, fins fa poc. Però el cert és que nicotina i cocaïna utilitzen mecanismes semblants per modificar la funció d’uns grups determinats de neurones. Tot i que els efectes d’una i altra substància són diferents, no hi ha dubte de que ambdues drogues actuen en els sistemes de recompensa del cervell, que està en la base d’una addicció ràpida i potent; deixen una petjada molt semblant!.

Definitivament, amb els coneixements actuals sobre la nicotina, seria impossible que, actualment, es pogués “legalitzar” el tabac, amb una potencialitat additiva semblant a la cocaïna. Les coses són com són. I només des dels arguments ben fonamentats la població en pot prendre consciència.