WHATSAPP

Ja tinc WhatsApp! Quatre instruccions al mòbil, descarregar un programa, i obrir-se a les possibilitats de comunicació que la tecnologia ofereix. L’he limitat bastant. Detesto la sensació de sentir-me atabalat, sempre connectat i a l’abast de gairebé totes aquelles persones que tenen el número del meu mòbil. Suposa el WhatsApp la mort del missatge SMS? Possiblement. La facilitat per enviar els missatges a un grup i compartir fotografies augmenta el seu atractiu. En pocs anys ja hem vist morir el “Messenger”, i el xat del Facebook té data de caducitat. Que vindrà després? No ho puc endevinar. Però la tecnologia no para. Cada vegada ens podem sentir més connectats sense fer us de la paraula. No deixa de ser una contradicció per l’espècie humana.

Em poso dins la pell d’un adolescent o jove d’avui, i intento entendre la seva manera de estar comunicat amb el món exterior. La veu ha deixat pas al ràpid moviment d’uns dits que teclegen frases amb una ortografia peculiar i una sintaxi que no és gens acadèmica. L’expressió dels sentiments queda substituïda per uns ninots anomenats “emoticones” (traducció casolana; no puc imaginar com n’hauria dit Pompeu Fabra). I, mentre, la mirada s’esparpalla entre un i mil estímuls diferents. La connexió amb el món és constant però sense pilars que donin seguretat. Les converses, a través dels missatges, no han de tenir cap profunditat. Però entretenen. N’hi ha prou amb demostrar que hom hi és present. I passa el temps, cauen les hores. On queda la pràctica de la lectura? Tindrem temps per escriure quelcom, per dibuixar? Difícil... Cal seguir, al mateix temps, el Facebook, el Twitter, i els corresponents jocs “on line”. I, segur, em deixo encara algun altre entreteniment.

Aquesta situació dificulta l’exercici de l’atenció i la concentració, i és causa d’una certa hiperactivitat mental. Són símptomes funcionals d’un cervell atabalat. No es correspon a cap trastorn concret. Es tracta d’una situació que es va creant i en la qual l’adolescent o jove hi queda atrapat. Si intenta llegir, el soroll tremolós del mòbil l’avisarà que li ha arribat un WhatsApp. I correrà, delerós, a donar-hi resposta. No fos cas que, des de l’altra costat, el consideressin absent a la conversa de la xarxa. I, per tant, ho tindrà francament difícil per seguir el fil d’allò que llegia.

Hi ha qui diu que educar els fills és avui més difícil. Possiblement és així. No resulta senzill, avui, controlar tots aquells estímuls que, de manera continuada, influeixen en les ments dels més joves i fan que els missatges dels pares arribin amb dificultat. O hauran d’utilitzar també el WhatsApp?

DIARI DE GIRONA, 27 de juny de 2013.

Dr. Josep Cornellà i Canals
Psiquiatra Infantil a Girona