HI HA NENS NORMALS?

Fa pocs dies, en una trobada amb un grup de docents, va sortir a debat un tema que sempre és actual: “Què entenem per nen normal?”. Un tema de sempre, però amb unes circumstàncies que han canviat amb els anys. Que se n’espera avui dels nens? A vegades tinc la sensació de que el nen que es surt d’unes determinades caselles és fàcilment “etiquetat” com a nen problema o nen difícil. O que s’esperen unes conductes determinades quan no s’han donat les condicions bàsiques per aconseguir-les. “Només els nens saben allò que volen”, fa dir Saint Exupéry al seu Petit Príncep. I “allò que és important és invisible als ulls”. Però la nostra societat pot perdre, amb facilitat, el sentit d’allò que és important. Sovint s’oblida que el nen, abans que res, és una persona, amb totes les qualitats, i que es troba en un procés de maduració i desenvolupament; i que té un cervell amb una gran plasticitat per emmotllar-se d’acord amb els estímuls rebuts o amb les mancances percebudes.

El nen és un ésser únic, que requereix ser tractat com a tal; mai com un “adult en miniatura”. I el nen demana que se l’accepti, que se’n tingui cura, i que se l’ensenyi a conèixer els límits de la seva conducta. És a dir, que se li ensenyin les bases de la contenció, que se l’eduqui amb capacitat per conviure enmig dels demés. Quan manquen aquestes condicions, el nen pot aparèixer inquiet, mogut, desatent, i amb dificultats d’integració. I és que hi ha nens que no s’han sentit considerats com a persones, sinó com a adults en miniatura o com a “propietat” personal dels pares.

I quan manca allò que és essencial, comencen els problemes. I es demana un diagnòstic que posi fi als dubtes. I, tal vegada, una medicació que freni una conducta que se surt de les normes establertes. Aleshores, abans de tot, caldria una reflexió des d’aquesta perspectiva de la normalitat del nen. Tenim l’exemple de la febre. No hi ha dubte que la febre és una reacció normal d’un nen normal davant una situació anormal, com pot ser una infecció. De la mateixa manera, hem d’entendre que una determinada conducta pot ser una reacció normal d’un nen normal davant una situació de l’entorn que és anormal.

Quines situacions anormals ens podem trobar? Diversos: límits inadequats o inestables, manca de límits en una educació que pretén ser “permissiva”, sistemes de vinculació amb els pares que són inestables o insegurs, desavinences entre els pares, manca de cura cap al nen, diversos problemes psicosocials... N’hi hauria més. La consideració del nen com a persona que madura en un món adult ens pot ajudar a entendre moltes de les seves conductes que poden semblar patològiques.

DIARI DE GIRONA, 18 de juliol de 2013.

Dr. Josep Cornellà Canals

Psiquiatra infantil a Girona