SANT BENET D’EUROPA

Avui és Sant Benet de Nursia, patró d’Europa, un home que va viure a cavall entre els segles V i VI, i que va donar lloc, amb la seva ordre monàstica, a tota una xarxa de monestirs que, escampats pel continent, foren i segueixen essent referents de cultura i espiritualitat. Europa no pot negar aquestes arrels que impregnen la seva manera de ser. El mateix Carlemany, en constituir la “Marca Hispànica”, fundà monestirs com a garantia de ordre i pau, un estil de construir la societat. No oblidem que Catalunya neix sota la mirada de l’abat Oliba que, amb la seva intuïció benedictina, crea el moviment “Pau i Treva” per defensar els drets del poble davant els abusos dels senyors feudals. Un moviment considerat com a germen de les primeres Corts Catalanes ja fa mil anys.

Avui, en que sembla que hi ha una innata al·lèrgia a tot allò que fa tuf de sagristia, no es parla de Sant Benet ni de tot allò que va aportar a la nostra terra i a tota Europa. Pocs ciutadans s’han llegit la “Regla” que podria ser, tanmateix, l’embrió d’una constitució europea basada en la Pau i la Convivència.

San Benet accepta els homes com són, amb els diversos temperaments i les diverses cultures. I insisteix en que el governant s’ha d’acomodar a les moltes maneres de ser, ha de ser capaç d’adaptar-se a tothom, i ha de tractar a cadascú d’acord amb els respectius temperament i la intel·ligència, i que ha d’actuar segons vegi que convé a cadascú. El governant ha de ser un home que sàpiga d’homes, ha de ser un expert en humanitat.

La regla benedictina es fonamenta en l’estima als demés, en l’acolliment, en el treball i en la pregària. L’estima hauria de ser el fonament de les relacions humanes a la nostra Europa. Vull dir l’estima als homes, als ciutadans. Quan hom veu les notícies sobre el que diuen i fan des de la Comissió Europea, sembla que hi hagi una clara estima pel diner, per l’euro. Es parla de “primes”, de tipus d’interès, de bancs,... No es parla dels problemes de les persones anònimes que pateixen, calladament, la crisi. No es parla de resoldre el problema d’un empobriment creixent dels de sempre; no pas dels dirigents ni dels polítics. Estimar vol dir acollir; acollir sense reserves a tothom. Les ideologies són diferents. Però des de l’argumentació, totes es poden defensar. I ens manca encara el treball, tant escàs en els nostres dies. Promocionar el treball és un deure de la nostra civilització. I a tot això, Benet hi afegia la pregària. És complicat parlar de pregària en una civilització laica. Però si que cal reconèixer que ens manca, i molt, el sentit de transcendència, que ens ajudi a obrir horitzons i a comprendre la nostra història particular dins una història de la humanitat, que vol fer un camí de progrés i en pau.

DIARI DE GIRONA, 11 de juliol de 2013

Dr. Josep Cornellà Canals
Psiquiatra infantil a Girona