“I HAVE A DREAM...”

Va ser un 28 d’agost. Ahir va fer cinquanta anys. La marxa sobre Washington acabava sota la mirada protectora de Lincoln. I va ser allà, en aquell lloc emblemàtic, quan, Martin Luther King va explicar al món el seu somni, el somni de la igualtat entre els homes sense discriminació del seu color de pell, el somni a la llibertat, el somni de sortir de les valls de les dificultats i les frustracions i caminar plegats cap a un futur de esperança, un somni d’un món millor, on es respectessin les drets fonamentals de la persona. Han passat cinquanta anys... I he volgut rellegir el seu discurs. Veig que no ha perdut cap engruna d’actualitat, que encara ens cal somiar... Es segueixen atropellant els drets humans tant a la poderosa nació nord-americana com en altres indrets del món. Segueixen les discriminacions, sigui per la raça, el sexe, la religió, l’orientació sexual, el poder adquisitiu,...

Quan, fa uns anys, vaig estar davant la tomba de Luther King, a Atlanta, em van impressionar tres coses. La primera el silenci sagrat que s’hi respira. És un lloc de recés i de reflexió, de pregària al déu que cadascú porta a dins, i de comunió amb els lluitadors per l’alliberament dels menys afavorits. En segon lloc, la inscripció damunt el marbre: “Al final sóc lliure. Gràcies Déu totpoderós”. La llibertat en la mort com a fita que no va aconseguir durant la vida. I la referència a Déu suposa un compromís amb la seva fe i amb la seva missió com a pastor. I, finalment, l’aigua que envolta la tomba. Vol ser com el Jordà que separava el poble jueu de la terra promesa. I allà, ressonen de bell nou les paraules d’un Moisés que, després de conduir el poble, no el va poder acompanyar en la seva entrada gloriosa al lloc del descans. I es llegeixen les paraules que Luther King va pronunciar la mateixa vigília del seu assassinat: “Com a tothom, a mi m’agradaria viure molts anys. però jo vull complir la voluntat de Déu. I ell m’ha autoritzat a pujar a la muntanya! I he mirat al meu voltant, i he vist la terra promesa. És possible que jo hi vagi amb vosaltres. Però vull que sapigueu aquesta nit que nosaltres, com a poble, arribarem a la terra promesa. I sóc molt feliç aquesta nit. No tinc por de res. No tinc por de cap home. Els meus ulls han vist la glòria de la vinguda del Senyor!”.

Commemorar les grans efemèrides no ha de quedar en boniques paraules. Hi ha moltes desigualtats al nostre món. La crisi no afecta a tothom per igual. Segueixen les persecucions, les calumnies i els assetjaments. Amb els peus a terra, i amb la força del compromís, cal seguir somiant. Luther King segueix encoratjant-nos cap a un món millor.

DIARI DE GIRONA, 28 d’agost de 2013.

Dr. Josep Cornellà Canals
Psiquiatra a Girona