MÚSICA PER LA VIDA

Quan hem visitat un monestir, sovint ens han sorprès les edats i les capacitats intel•lectuals de monjos i monges. Com s’ho fan?, ens preguntem. I és que el nostre desig és viure molts anys i amb qualitat de vida. Hi ha aspectes que podem controlar. Altres queden més en mans de l’atzar. Però cada vegada hi ha un major interès per dur una vida sana, que ens allunyi de les malalties associades a la degeneració del cos i, especialment, del cervell. Associem l’envelliment a la possibilitat de perdre el cap i deixar de ser nosaltres mateixos. Quan l’home es converteix en malaltia, deixa de ser home en la seva essència.

Darrerament, s’ha publicat un interessant estudi científic on s’afirma que les persones grans que escolten música religiosa tenen un millor nivell de salut mental. L’estudi, liderat per experts de diferents universitats, demostra com aquests beneficis són independents del sexe, de la raça, i del nivell socioeconòmic d’aquestes persones grans. Aplega a cristians practicants, altres que ho havien sigut, i, fins i tot, persones sense cap orientació religiosa. Segons aquest estudi, un major temps dedicat a escoltar música religiosa es correspon amb una disminució dels nivells d’ansietat davant d’una mort cada vegada més certa i més propera. I es millora la sensació de autocontrol de la pròpia vida i de les pròpies forces. Hi ha més satisfacció amb la pròpia vida.

Aquest estudi ens convida a endinsar-nos en els misteris del nostre cervell. En sabem poc, molt poc. Però hi ha petits signes que ens donen pistes sobre allò que ajuda més a mantenir una bona salut en les connexions neuronals. Sempre s’ha destacat el poder guaridor de la música, i la seva capacitat per generar emocions positives. Ara donem un pas més, reconeixent les virtuts de la música religiosa. Des del cant gregorià fins les obres de polifonia de les grans misses o dels oratoris. Es música que neix de l’esperit i que es dirigeix a l’esperit.

En parlar de música religiosa, tindrien el mateix efecte beneficiós les melodies procedents d’altres grans religions com les orientals?. Crec que no. De fet, el nostre cervell no és aliè a una herència que procedeix de moltes generacions. El nostre cervell és un cúmul de vides i experiències viscudes en aquest nostre món occidental. També les experiències culturals. I, vulguis o no, hi ha una empremta secular cap a aquestes músiques del nostre món. No cal fer descobertes ni experiències sobre allò que no forma part de la nostra història. Que la vida és prou curta com per tenir que experimentar...

DIARI DE GIRONA, 8 de maig de 2014.

Dr. Josep Cornellà i Canals

Psiquiatra a Girona