REFLEXIÓ SANITÀRIA

El nostre món és ben curiós. Hi ha el món de la política, el món dels esports, el món de la economia, el món de les estafes, el món de l’espectacle,... De fet, és el mon que mou la actualitat i que omple pàgines als diaris. Més enllà, silenciós, dissimulat, hi ha el món dels hospitals. És un món incògnit on uns excel•lents professionals malden en la seva lluita diària per millorar la salut de les persones que integren aquest món, malgrat les retallades que imposa el món de la política i de l’economia.

He seguit els debats sobre el “nou hospital Trueta”. Quins són els interessos? Hi va haver una idea inicial que es va enfonsar amb un canvi de govern. Quins eren, doncs, els fonaments d’aquesta idea inicial? Com pot ser que no hi hagi estructures per damunt dels interessos de cada partit polític que garanteixin un servei adequat a la població i a les seves necessitats? En tot aquest debat sobre el “nou Trueta” hi he trobat a faltar el protagonisme dels tècnics en salut, d’aquelles persones que, per la seva feina i experiència, estan capacitades per dir allò que cal. En una societat moderna, civilitzada i, suposadament, democràtica, no es poden fer plantejaments que no tinguin un sòlid fonament per aguantar les embranzides d’un canvi de color polític a la plaça de Sant Jaume. Caldria un mecanisme que vetllés pels ciutadans.

I, com s’ha permès que la actual Conselleria tirés endavant tantes i tantes retallades en matèria de salut? Com es pot permetre que, des de la fredor d’un despatx, amb una més que escassa experiència en el dia a dia de la sanitat pública, es vagin retallant treballadors en aquest món de la sanitat? Com no hi hauria d’haver un organisme tècnic, apolític, per damunt de la conselleria i dels colors polítics, que garantís uns pressupostos seriosos i argumentats?. Per evitar tots els extrems; des de l'ornamentació floral encarregada a una determinada empresa (quan teníem vaques grasses) fins a la reducció de plantilla en tots els àmbits (ara, quan les vaques són magres).

Potser valdria la pena que els col•legis de professionals sanitaris es plantegessin una funció de arbitratge i de assessorament als polítics de torn per evitar aquestes situacions que portarien al caos un dels millors sistemes d’atenció a la salut. Sort n’hi ha hagut de la dedicació abnegada dels professionals, a tots els estaments, per garantir que no es perdés ni una engruna de la qualitat assistencial.

Ara vindran les xifres milionàries per fitxar jugadors de futbol. I uns pressupostos per les despeses del tricentenari. Diner n’hi ha. Però, cap a on va? Com es distribueix? Com es defineixen les prioritats?. El món de la sanitat, em temo, seguirà funcionant amb precarietats. Cal actuar!

DIARI DE GIRONA, 5 de juny de 2014.

Dr. Josep Cornellà i Canals

Psiquiatra a Girona