EXPULSIÓ D’ALUMNES: ÉS EFECTIVA?

El control de la conducta a l’escola ha esdevingut un problema cada vegada més difícil de controlar. Una de les mesures disciplinàries utilitzades a l’escola és l’expulsió de l’alumne. Les faltes greus o acumulades poden conduir a aquesta sanció que consisteix en apartar per un temps, més o menys llarg, l’alumne de l’àmbit escolar. Hi ha raons suficients que donen suport a aquest càstig. Però, malgrat les raons, per avançar, sempre ens hem de preguntar si és suficient.

Escric aquest article quan l’Acadèmia Americana de Pediatria, una entitat de reconegut prestigi, acaba de publicar un document, amb el suport de l’Associació de Psicòlegs Escolars, en que convida a totes les parts implicades a fer una reflexió sobre la utilitat d’aquesta pràctica. Avisen sobre els possibles efectes negatius de la mesura i conviden a cercar noves estratègies i alternatives que evitin. Per la pediatria sempre és millor prevenir que guarir!

Tot i reconèixer que, en moltes ocasions, no hi ha altre remei que recórrer a aquesta sanció, adverteixen que no s’aconsegueix l’objectiu de que l’alumne millori la seva conducta a classe, i, per altra banda, els efectes adversos de l’expulsió dels alumnes poden ser molt greus. Argumenten les seves opinions en estudis fets a llarg termini en que es demostra com els alumnes que han sigut expulsats de l’escola multipliquen per deu les possibilitats d’abandonament definitiu abans d’acabar la secundària, i que incrementen les possibilitats d’entrar dins els sistemes de justícia juvenil.

Què fa l’alumne expulsat? Sovint deambula pel carrer on, sense supervisió, pot participar, amb més facilitat, en conductes inapropiades. No és difícil que s’impliqui en actes de violència i de consum de tòxics. No tenim els sistemes de vigilància adequats per evitar aquestes situacions.

L’Acadèmia Americana de Pediatria recomana fer prevenció, desenvolupant programes d’intervenció primerenca, a fi de poder detectar, ja a l’etapa preescolar, aquells nens que poden presentar problemes de conducta. Aquí, la col·laboració entre pedagogs i paidopsiquiatres (tots portem l'arrel grega de “paidos”, nen) serà garantia de progressió en el benestar de la comunitat escolar. Però l’Acadèmia posa un especial èmfasi en dues dimensions: revaloritzar adequadament els codis de conducta i insistir en la definició clara dels límits, tant a l’escola com a casa. El nen ha de tenir clares les normes i els límits des de l’exercici de l’autoritat. Retornem a un vell tema: l’autoritat com a servei educatiu. I aposten per engegar un programa d’intervenció i suport, a nivell individual, familiar i escolar.

DIARI DE GIRONA, 7 de març de 2013.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/03/07/expulsio-dalumnes-efectiva/607342.html

ENQUESTA SOBRE EL TEMA al diari de Girona
http://comunitats.diaridegirona.cat/enquestes/lexpulsi_com_cstic-67081/196/


http://www.drjosepcornella.com/conductes-risc-adolescencia.php