RECORDS DEL GRUP JOAN BRUGUERA

Dins del centenari del Grup Escolar Joan Bruguera he trobat a faltar una referència a una època dura, en una Girona grisa i trista, en què el Grup va saber treure el millor partit a la seva funció docent. Potser no sigui políticament correcte parlar d'aquells temps de penúria i penellons. Però cal fer memòria d'un esforç que va apostar decididament pel que avui en diuen excel·lència acadèmica. Em refereixo als anys en què al Grup es van impartir els estudis de Batxillerat elemental. Sóc conscient que el pas dels anys magnifica els bons records. Però des d'una certa perspectiva de vida, no puc deixar d'agrair la feliç circumstància d'haver-ne estat alumne. No era un batxillerat dissenyat per a gent benestant de la ciutat; el pluralisme socioeconòmic era total i absolut a la nostra classe.

El curs de preparació per a la prova d'ingrés era responsabilitat exclusiva del director, el Sr.Miquel Vidal. Se'ns exigia un dictat amb un màxim de tres faltes i una divisió per tres xifres. Teníem entre 9 i 10 anys quan passàvem aquella prova. I, del meu record, ningú va suspendre. El Sr. Vidal era un docent de vocació. Obsessiu i rígid, ens preparava per a una vida que no tindria contemplacions amb nosaltres. Un bon i exigent aprenentatge.

Els quatre anys de batxillerat elemental estaven encarregats a tres mestres. Cadascun era responsable d'un curs, i entre tots ens feien el quart. Els exàmens es feien a l'Institut del carrer de la Força. Uns exàmens per a nosaltres i un test de competència per als mestres. Que en puc dir? El Sr. Moisés Tibau era l'expert en "socials". La docència activa i participativa es materialitzava en l'àlbum de geografia que fèiem entre tots els de primer curs. I un d'història a quart. Explicava ortografia i sintaxi de manera que quedaven clares i fixades a la ment. El Sr. Miquel Sels era un mestre calorós i vehement, apassionat. Hi posava l'ànima. Ens feia classe de llatí. D'ell vaig aprendre la constància en la recerca... "quan trobes el verb i el subjecte, la frase en llatí es va fent transparent". I finalment el Sr. Joan Pi, l'expert en "ciències": matemàtiques, física i química. A part d'una brillant docència, fou el mestre que més em va ajudar a conèixer-me a mi mateix. Un coneixement que és la base de tots els altres. En finalitzar quart, la revàlida donava constància de la solidesa dels nostres coneixements.

Algú pot dir que també fèiem Formación del Espíritu Nacional i cantàvem el Cara al sol. Però és el que tocava... Avui voldria fer un acte de justícia, agraïment i reconeixement cap als qui feren possible aquesta experiència innovadora, docència de qualitat.

DIARI DE GIRONA, 16 de maig de 2013.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/05/16/records-del-grup-joan-bruguera/617536.html

Dr. Josep Cornellà Canals
Psiquiatra infantil a Girona

http://www.drjosepcornella.com/

EXPULSIÓ D’ALUMNES: ÉS EFECTIVA?

El control de la conducta a l’escola ha esdevingut un problema cada vegada més difícil de controlar. Una de les mesures disciplinàries utilitzades a l’escola és l’expulsió de l’alumne. Les faltes greus o acumulades poden conduir a aquesta sanció que consisteix en apartar per un temps, més o menys llarg, l’alumne de l’àmbit escolar. Hi ha raons suficients que donen suport a aquest càstig. Però, malgrat les raons, per avançar, sempre ens hem de preguntar si és suficient.

Escric aquest article quan l’Acadèmia Americana de Pediatria, una entitat de reconegut prestigi, acaba de publicar un document, amb el suport de l’Associació de Psicòlegs Escolars, en que convida a totes les parts implicades a fer una reflexió sobre la utilitat d’aquesta pràctica. Avisen sobre els possibles efectes negatius de la mesura i conviden a cercar noves estratègies i alternatives que evitin. Per la pediatria sempre és millor prevenir que guarir!

Tot i reconèixer que, en moltes ocasions, no hi ha altre remei que recórrer a aquesta sanció, adverteixen que no s’aconsegueix l’objectiu de que l’alumne millori la seva conducta a classe, i, per altra banda, els efectes adversos de l’expulsió dels alumnes poden ser molt greus. Argumenten les seves opinions en estudis fets a llarg termini en que es demostra com els alumnes que han sigut expulsats de l’escola multipliquen per deu les possibilitats d’abandonament definitiu abans d’acabar la secundària, i que incrementen les possibilitats d’entrar dins els sistemes de justícia juvenil.

Què fa l’alumne expulsat? Sovint deambula pel carrer on, sense supervisió, pot participar, amb més facilitat, en conductes inapropiades. No és difícil que s’impliqui en actes de violència i de consum de tòxics. No tenim els sistemes de vigilància adequats per evitar aquestes situacions.

L’Acadèmia Americana de Pediatria recomana fer prevenció, desenvolupant programes d’intervenció primerenca, a fi de poder detectar, ja a l’etapa preescolar, aquells nens que poden presentar problemes de conducta. Aquí, la col·laboració entre pedagogs i paidopsiquiatres (tots portem l'arrel grega de “paidos”, nen) serà garantia de progressió en el benestar de la comunitat escolar. Però l’Acadèmia posa un especial èmfasi en dues dimensions: revaloritzar adequadament els codis de conducta i insistir en la definició clara dels límits, tant a l’escola com a casa. El nen ha de tenir clares les normes i els límits des de l’exercici de l’autoritat. Retornem a un vell tema: l’autoritat com a servei educatiu. I aposten per engegar un programa d’intervenció i suport, a nivell individual, familiar i escolar.

DIARI DE GIRONA, 7 de març de 2013.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/03/07/expulsio-dalumnes-efectiva/607342.html

ENQUESTA SOBRE EL TEMA al diari de Girona
http://comunitats.diaridegirona.cat/enquestes/lexpulsi_com_cstic-67081/196/


http://www.drjosepcornella.com/conductes-risc-adolescencia.php