LLENGUA I CULTURA

Vaig llegir, en el seu moment, la novel•la de Javier Cercas: “Las leyes de la frontera”. Un bon amic em va dir que ell esperaria a que el traduïssin al català. El meu amic ha seguit un escolarització paral•lela a la meva i em consta que entén i parla correctament el castellà. Per això, estranyat, li vaig recordar els seus orígens i com jo el feia un bon coneixedor de la llengua de Cervantes. Tanmateix, li vaig recordar, Cercas escriu en castellà. Però el meu amic volia esperar l’edició en català. “És la manera de defensar la nostra llengua”, em va contestar.

No jutjo; cadascú té els seus criteris. I tot criteri, amb sòlids arguments, és un bon criteri. Sempre ho he cregut així. Però això no m’impedeix d’expressar els meus propis criteris des dels meus arguments.

Sóc un apassionat per la lectura. M’agraden, especialment, els gèneres històrics. Però m’agrada també apropar-me a la manera com l’autor és capaç de desenvolupar les idees que porta a dins, i amb quines paraules i quines expressions aconsegueix transmetre un pensament al lector; com aconsegueix transformar allò que és immaterial en una paraula que pugui ser escrita i llegida per un altre. Aquesta és la grandesa de saber escriure. I per això cada llengua ha ideat tot un munt de paraules, expressions i construccions literàries que ajuden a fer aquest pas fonamental de la intel•ligència humana. Les traduccions no deixen de ser aproximacions a la realitat: hi ha paraules que només tenen sentit en una llengua, i que és difícil trobar una expressió que, des d’una altra llengua, vingui a dir el mateix. Seria una barbaritat, per a mi, llegir Salvador Espriu traduït al castellà. Ho puc acceptar, només, per aquells que no coneixen la nostra llengua.

Per això, m’atrau la possibilitat de llegir els diferents autors literaris en la llengua que han escrit els seus treballs. No tinc cap dificultat amb el català ni amb el castellà. I gaudeixo llegint en francés les obres de Schmitt, de Saint Exupéry, de Baudelaire i de Theilard de Chardin, entre molts altres. Els coneixements de francés adquirits al Bruguera i a l’Institut, m’han permès seguir llegint i gaudint amb aquesta llengua. I ja m’agradaria tenir aquesta capacitat amb l’anglès. He pogut gaudir amb algunes frases del “Sostiene Pereira”, d’Antonio Tabucci, però em manquen coneixements d’italià.

I la nostra llengua, com la defensarem? Amb la cultura. Més que fer traduccions del castellà, ens cal promoure bona literatura catalana, amb premis seriosos que guardonin la bellesa amb que van saber transmetre les seves idees aquells nostres grans literats que aconseguiren fer immortal la llengua catalana.

DIARI DE GIRONA, 17 de gener de 2013
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/01/17/llengua-cultura/599924.html

www.drjosepcornella.com