M’AVORREIXO

M’avorreixo… Pot ser positiu que el nen s’avorreixi? Hi ha activitats que ajuden al creixement del nen: crear jocs nous, desmuntar joguines existents per crear-ne altres de diferents, dissenyar alguna cosa a partir del no-res... Mentre les sobrecarregades agendes de molts nens impossibiliten aquestes activitats, per el nen és imprescindible un petit parèntesi d'avorriment.

Els experts en pedagogia afirmen que el joc és la forma d’expressió més evident i immediata que té un nen a l’abast. El component educatiu del joc deriva de dues coordenades essencials: la imitació de la vida humana (en tots els aspectes) i el desenvolupament de la creativitat. Però, com es podrà desenvolupar la creativitat si no hi ha un temps per fer-ho? Sense una mica d’avorriment, difícilment prosperarà la creativitat. La realitat dels nens d’avui, però, ens posa el davant les seves agendes atapeïdes per l’horari escolar, els deures, i les mil i una activitats extraescolars. Alguns nens necessiten, fins i tot, ocupar temps del cap de setmana. Avui, els petits tenen poc temps per avorrir-se.

Però els nens necessiten un petit espai de temps que els permeti aturar-se i pensar: “i ara, què faig?”. Només així es podran adaptar a la situació que genera l’activitat i gestionar correctament aquest gran do que és el temps. A partir de l’avorriment, pares i docents poden ensenyar tota la riquesa que suposa la imaginació i la creativitat.

Sense arribar mai a dir-li exactament què fer (doncs es perdria la llibertat que per si sola implica la creativitat), els pares poden oferir alguns suggeriments o directrius al petit quan manifesti avorriment. Per exemple:

Inventar. Els nens poden inventar jocs, que se surtin de l’habitual o que incloguin noves regles dissenyades pels nens. Com poden idear joguines noves a partir de les que ja tenen.

Jugar a l’aire lliure. És útil per les relacions amb els demés, amb la naturalesa i amb el medi ambient. Res hi ha de més utilitat per desenvolupar la imaginació que estar fora de casa.

Variació en la quotidianitat. És a dir, trencar rutines i hàbits. Es pot fer des de qualsevol idea innovadora, des d’activitats no programades o canvis en la rutina habitual fins a transformar l’habitació en una nau espacial.

Imaginar allò impossible. La imaginació és lliure i els nens obtenen molt d’ella. Per exemple imaginant històries o creant altres móns. Els pares no haurien de limitar la imaginació del nen: cal fugir dels paràmetres racionals, encara que de vegades sentin la temptació de fer-ho.

DIARI DE GIRONA, 24 de gener de 2013.
www.diaridegirona.cat/opinio/2013/01/24/mavorreixo/600981.html

www.drjosepcornella.com