La setmana passada centrava el meu escrit en els “cervells en miniatura” que s’utilitzen per l’estudi de la prevenció i tractament de determinades malalties. Un col·lega, expert en bioètica, em comentava que, de fet, es tracta de rèpliques de teixit nerviós que no tenen res a veure amb el cervell humà. I si aquesta investigació duta a terme a Àustria ens ha de servir per estudiar la fisiopatologia cerebral i les malalties mentals, benvinguda sigui. Són més preocupants, em comentava, les investigacions en neurociències (tomografia amb emissió de positrons, ressonància magnètica funcional i altres) en que es redueix l’ànima o la consciència a pures reaccions bioquímiques de les neurones.
L’eterna pregunta és sobre on està el límit entre el cervell (estructura) i aquella capacitat de transcendir que anomenem ànima. No està clar. Els savis dubten a l’hora de parlar sobre allò que és el distintiu de l’espècie humana. El meu admirat Ramón y Cajal escriu: “Jo perseguia cèl·lules de formes delicades i elegants, les misterioses papallones de l’ànima, el batec d’ales de les quals qui sap si algun dia aclarirà els secrets de la vida mental… L’artifici sobirà de la substància grisa és tan envitricollat que ha desafiat i desafiarà per molts segles l’obstinada curiositat dels investigadors”. Més enllà del microscopi, ens queda el misteri.
J. A. Marina atribueix a la intel·ligència humana una funció creadora: inventar un món humà. Un món que coneixem a partir de la ciència. Però ens quedaríem molt esquifits si no avancéssim cap a la transfiguració d’aquest món a partir de l’art i de les creences espirituals i religioses; si no hi apliquéssim la tècnica ni l’ètica.
Antonio Damásio, reconegut investigador en neurociències, afirma que la consciencia pot haver obert camí en l’evolució humana cap a un ordre de creacions nou que no hauria estat possible sense ella: consciència, religió, organitzacions polítiques i socials, arts, ciències i tecnologies. Hi hauria una consciència central, biològica, neurològica... Però, més enllà, hi ha una consciència ampliada, una elaboració que situa el nostre organisme en l’esdevenir històric.
Per tant, tot i reconeixent l’immens valor de la recerca en neurociències, mai hem d’oblidar que, més enllà dels circuits neuronals, l’home posseeix una consciència que li permet una actitud de transcendència, que no deixa de ser una victòria sobre l’egoisme. Malgrat els avanços tecnològics, en paraules gens sospitoses d’Erich Frömm, la transcendència es l’estructura clau de la maduració humana, del procés alliberador i de tot itinerari religiós qualitativament interessant.
DIARI DE GIRONA, 3 d’octubre de 2013.
Dr. Josep Cornellà Canals
Psiquiatra infantil a Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada