Just fa un parell de setmanes s’havia celebrat a tot Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura. El lema era: “Aire net – Fes el pas!”. És ja una tradició de la darrera setmana de setembre, en que es vol conscienciar la ciutadania sobre la necessitat de deixar aparcat el vehicle particular i, mitjançant el transport públic, amb bicicleta, o caminant, aconseguir uns nivells més baixos de contaminació atmosfèrica. Ens cal millorar la qualitat de l’aire que respirem a les ciutats. En aquesta campanya es deia que “escollir el transport públic col•lectiu per anar a la feina, caminar o moure’s en bicicleta per anar de compres en comptes d’agafar el cotxe pot ser una bona forma de protegir i millorar la salut”. Ben cert. Cal conscienciar a la població del creixent risc que suposa el fet de cremar gasolina. Cal que la ciutadania sigui sensible a l’impacte ambiental del transport. I es feren diverses activitats al carrer, amb exposició de cotxes elèctrics, i també a les escoles. A alguns llocs hi havia uns detectors de gasos que t’indicaven fins a quin punt no estaves contribuint a l’escalfament de l’atmosfera i a la contaminació.
I, feta aquesta campanya, sembla que tinguem memòria de peix. El rally, que també és una tradició de cada tardor, ens porta cotxes que fan una cursa, amb gran despesa de combustible, sense massa consciència de la contaminació del medi ambient. I els mateixos que feien possible la Setmana de la Mobilitat Sostenible, Generalitat i Ajuntament, donaven suport ara a aquesta cursa que no hi té res a veure... He donat un cop d’ull als trams: les Guilleries i la muntanya dels Àngels. Un clàssic, tanmateix. De nou els nostres boscos sofreixen la contaminació gratuïta del monòxid de carboni.
Ens cal ser congruents. En nom del canvi climàtic hem sigut capaços de modificar molts costums i tradicions. La defensa dels animals i de la naturalesa ens ha dut a dràstiques decisions. Que farem amb els rally’s? Quina ha de ser la conducta social? No podem educar un dia els valors ecològics per demostrar, a les dues setmanes, que qui mana és el diner. Per damunt de tot ens cal ser congruents amb la nostra conducta.
DIARI DE GIRONA, 17 d’octubre de 2013.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada