VOLUNTARIAT I SALUT

A la facultat de Medicina de la Universitat de Exeter, al Regne Unit, s’ha dut a terme una gran revisió sistemàtica i una metanàlisi sobre els beneficis del voluntariat. El treball, publicat a la prestigiosa revista BMC Public Health, conclou que el voluntariat ajuda a millorar la salut mental del qui el du a terme, i ajuda a viure més anys. hi ha dades concretes. Per exemple, la mort sobtada (infart, ictus, ...) es redueix en un 20% en les persones que dediquen una part del temps al voluntariat social, de manera comparativa amb els qui no ho fan. Tanmateix, en els voluntaris es donen nivells més baixos de simptomatologia depressiva, augmenta la satisfacció amb la vida, i millora el sentiment de benestar. Disminueixen els ingressos hospitalaris, i tenen més capacitat per gestionar l’estrès.

A que es deuen aquestes millores en la salut física i mental? No està clar. D’una part, les activitats de voluntariat solen associar-se a l’exercici físic i això sempre és bo. Però també suposa un estat d’ànim optimista, de treure el temps d’allà on sigui, d’un sentiment vital i vitalista.

No és fàcil quantificar el nivell de implicació de la població en activitats de voluntariat. A nivell del nostre país, un xic més del 30% de la població afirma haver realitzat aquestes activitats en algun moment de la seva vida. Però aquesta xifra es redueix al 17% quan preguntem per les persones que han realitzat activitats de voluntariat durant l’últim any. Moltes persones ho fan per motius altruistes, per ajudar els demés. Altres, per cobrir una necessitat personal (absolutament vàlida) de sentir-se útils en aquesta vida. El cert és que els voluntaris fan falta. En uns moments de crisi profunda a la nostra societat, les demandes del voluntariat són més i més grans. Ha quedat clar que l’Administració no arriba a cobrir les necessitats de les persones. Són els voluntaris els qui, sovint, fan aquesta tasca de suport en àmbits tan diversos que van des de l’ensenyament a la sanitat, passant pels serveis socials.

Segons dades de casa nostra, el 92% dels voluntaris se senten satisfets amb la tasca que han fet. Aleshores, davant tot això, jo em pregunto per què no hi ha més gent compromesa en accions de voluntariat social? Potser manca temps per arribar a “donar” una part del propi temps. Potser manca informació sobre les possibles activitats de voluntariat. I potser, encara, pot mancar un interès personal. Però crec que aquest interès personal s’incrementaria des d’una bona informació i un bon coneixement de les realitats socials del nostre país.

DIARI DE GIRONA, 10 d’octubre de 2013.

Dr. Josep Cornellà Canals

Psiquiatra a Girona