I és cert. La tragèdia mou els cors de les persones. Però la tragèdia diària, la tragèdia amagada de les persones que, per motius diversos, necessiten una transfusió, no mou tants de cors, no arriba al fons dels sentiments. Per això cal recordar que, a Catalunya, es necessiten mil donacions cada dia. I aquests dies, la Gran Marató de Donants de Sang 2.0 està fent una crida a que ens apropem als centres on es pot fer aquest acte altruista i voluntari que pot salvar tres vides. Si; una sola bossa de sang, una sola donació, pot suposar la vida per tres malalts diferents.
Donar sang és un acte senzill, sense perills, i que no produeix cap mena de molèstia. Tota persona, entre 18 i 65 anys, i amb un pes superior als 65 quilos, pot ser donant de sang. Hi ha uns requisits mínims per evitar la propagació de malalties. La analítica que acompanya tota donació dona una garantia de l’estat de salut del donant. En qualsevol cas, el personal del banc de sang té una exquisida delicadesa a l’hora de tractar els donants i els dona totes les explicacions necessàries. També és cert que no hi ha sang millor que altra. Si que és veritat que hi ha tipus de sang que serveixen per tota mena de receptors. Són els del grup O amb Rh negatiu. Però això no vol dir que els altres grups de sang tinguin menys vàlua.
Estem en plena campanya de la Marató. He llegit als mitjans que hi ha hagut una bona resposta. Encara hi som a temps d’apropar-nos a un dels llocs on es pot fer la donació. Però, sobre tot, ens cal la mentalització solidaria. A la nostra societat, mentre agraïm que la medicina hagi fet avenços importants en la lluita contra malalties que en altre temps eren incurables, mentre agraïm que les Unitats de Cures Intensives siguin un lloc on es pot refer una situació greu per la salut, ... hem de ser conscients també de la responsabilitat que tots hem de prendre amb el que això significa. I la donació de sang és i haurà de ser sempre un acte altruista, un acte d’estima cap el proïsme.
Jo no puc participar en aquesta marató. Just fa un mes que vaig passar pel banc de sang. Però amb aquest article d’avui vull fer la meva aportació a la campanya. No és avui en forma de sang. És en forma d’un escrit que animi als qui encara poden estar indecisos, a fi de que facin aquest petit pas que, mai millor dit, té tanta profunditat. Qui dona sang dona vida!
DIARI DE GIRONA, 23 de gener de 2014.
Josep Cornella i Canals
Psiquiatra a Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada