PETE I LA PAU

Aquests dies es recorden els 75 anys de la caiguda de Girona davant els exèrcits de Franco. Les fotografies que es publiquen dia a dia el Diari de Girona parlen per si mateixes des d’un eloqüent silenci. Els rostres dels nens i dels febles mostren la basarda més paorosa davant un futur incert. Aquestes imatges van ser censurades durant la nostra infantesa. Molts dels seus protagonistes van morir sense saber el perquè de tot plegat. I, mentre hi ha qui llança amenaces de noves guerres que s’afegeixin a la llarga dotzena de conflictes armats que hi ha declarats al planeta, Pete Seeger ha aclucat els ulls i ens ha deixat amb aquelles seves cançons que ens acompanyaran per sempre més.


La seva mort coincideix també amb aquesta setmana en que, commemorant l’assassinat de Gandhi, es fa memòria de la necessitat d’ajuntar els esforços per la pau i per la lluita no violenta. Pete Seeger ha escollit el moment per marxar d’aquest món en conflicte permanent. Amb aquell lema de “No serem moguts”, que es va fer himne de les nostres trobades “kumbayà”, ens animava a seguir endavant per aconseguir un món millor, ja que, ho sabia, “tots junts vencerem”.


La imatge de Pete va associada a la protesta per la guerra, per manifestar la seva oposició més radical a totes les guerres. M’agrada recordar aquells versos que tantes vegades havíem cantat:“Què se n'ha fet d'aquelles flors, fa tants dies? Què se n'ha fet d'aquelles flors, fa tant de temps?” I explicava la història d’aquelles noies que en van fer un pom i van marxar a buscar els nois; uns nois que van marxar a fer de soldats, uns nois que van ser duts a la guerra, i van ser coberts per la terra de les seves tombes. Uns nois que, de ben segur, mai tornaran. I aquelles noies van dipositar aquelles flors damunt les tombes dels nois. I acabava la cançó amb un esgarrifós “Amics meus, quan n’aprendrem?”


Les guerres són una realitat del nostre món. Ho eren fa 75 anys, ho eren ja molt abans, i, malauradament, ho continuaran essent. L’aposta per la pau ha de ser ferma i duradora. Com ho fou en tants testimonis que, sovint, han pagat amb la vida el seu pacifisme. Cal recordar que mai l’ús de la violència pot dur a la pau. La violència genera més violència. I el cercle viciós pot dur a la destrucció de la humanitat. Sense pau no hi ha llibertat. De Pete ens pot quedar aquesta frase que el defineix: “Sempre que hi hagi algú lluitant per ser lliure, mira els seus ulls, mare, i m’hi veuràs reflectit en ells”


DIARI DE GIRONA, 30 de gener de 2014.

Dr. Josep Cornella i Canals
Psiquiatra infantil a Girona