Dins del centenari del Grup Escolar Joan Bruguera he trobat a faltar una referència a una època dura, en una Girona grisa i trista, en què el Grup va saber treure el millor partit a la seva funció docent. Potser no sigui políticament correcte parlar d'aquells temps de penúria i penellons. Però cal fer memòria d'un esforç que va apostar decididament pel que avui en diuen excel·lència acadèmica. Em refereixo als anys en què al Grup es van impartir els estudis de Batxillerat elemental. Sóc conscient que el pas dels anys magnifica els bons records. Però des d'una certa perspectiva de vida, no puc deixar d'agrair la feliç circumstància d'haver-ne estat alumne. No era un batxillerat dissenyat per a gent benestant de la ciutat; el pluralisme socioeconòmic era total i absolut a la nostra classe.
El curs de preparació per a la prova d'ingrés era responsabilitat exclusiva del director, el Sr.Miquel Vidal. Se'ns exigia un dictat amb un màxim de tres faltes i una divisió per tres xifres. Teníem entre 9 i 10 anys quan passàvem aquella prova. I, del meu record, ningú va suspendre. El Sr. Vidal era un docent de vocació. Obsessiu i rígid, ens preparava per a una vida que no tindria contemplacions amb nosaltres. Un bon i exigent aprenentatge.
Els quatre anys de batxillerat elemental estaven encarregats a tres mestres. Cadascun era responsable d'un curs, i entre tots ens feien el quart. Els exàmens es feien a l'Institut del carrer de la Força. Uns exàmens per a nosaltres i un test de competència per als mestres. Que en puc dir? El Sr. Moisés Tibau era l'expert en "socials". La docència activa i participativa es materialitzava en l'àlbum de geografia que fèiem entre tots els de primer curs. I un d'història a quart. Explicava ortografia i sintaxi de manera que quedaven clares i fixades a la ment. El Sr. Miquel Sels era un mestre calorós i vehement, apassionat. Hi posava l'ànima. Ens feia classe de llatí. D'ell vaig aprendre la constància en la recerca... "quan trobes el verb i el subjecte, la frase en llatí es va fent transparent". I finalment el Sr. Joan Pi, l'expert en "ciències": matemàtiques, física i química. A part d'una brillant docència, fou el mestre que més em va ajudar a conèixer-me a mi mateix. Un coneixement que és la base de tots els altres. En finalitzar quart, la revàlida donava constància de la solidesa dels nostres coneixements.
Algú pot dir que també fèiem Formación del Espíritu Nacional i cantàvem el Cara al sol. Però és el que tocava... Avui voldria fer un acte de justícia, agraïment i reconeixement cap als qui feren possible aquesta experiència innovadora, docència de qualitat.
DIARI DE GIRONA, 16 de maig de 2013.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/05/16/records-del-grup-joan-bruguera/617536.html
Dr. Josep Cornellà Canals
Psiquiatra infantil a Girona
http://www.drjosepcornella.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada