ORDIT AFECTIU I TDAH

Segons el diccionari de la Llengua Catalana, el verb ordir significa disposar paral·lelament una certa quantitat de fils enrotllats sobre un corró plegador destinat a un teler. De tot plegat neix un ordit, un complex conjunt de fils que es relacionen i connecten entre ells. El professor Juan Rof Carballo va parlar d'ordit afectiu per donar a entendre la complexitat de connexions entre neurones que permet que el nen desenvolupi la afectivitat i el vincle afectiu amb l'entorn. Quin és aquest entorn més immediat? Els pares, evidentment. I, per raons fisiològiques, la mare, de manera especial.

Tots hem observat com els nens neixen amb una total indefensió. El cervell necessita madurar, però en un entorn concret que l'estimuli. Cap al mes de vida, començarà el primer somriure social en fixar els ulls en un rostre proper, el rostre de qui li assegura l'aliment i el benestar. Quan aquest somriure obté una resposta, es comença a ordir l'afectivitat del nen. Vindrà més tard el primer gloc-gloc com a rudiment primari d'una parla amb què el nen es vol comunicar amb els qui l'envolten. La resposta que obté de l'entorn l'empeny a seguir creant aquest entramat de relacions que ha de suposar un sòlid fonament de l'afectivitat, allò que dóna seguretat davant el món desconegut. I pensem en tots aquells senyals que, durant el primer any de vida, el nen va escampant al seu voltant i que esperen aquesta resposta d'un adult de referència amb qui establir el vincle. I, silenciosament, es va teixint l'ordit que dóna seguretat i permet un desenvolupament harmoniós.

El nen que, en néixer, ha estat abandonat en una institució tipus orfenat, no tindrà la possibilitat de desenvolupar aquest ordit afectiu. Qui farà cas del seu intent de somriure? Qui contestarà el seu gloc-gloc amb què es vol comunicar? Qui obrirà els braços per acollir-lo quan faci les seves primeres passes, amb temor i inseguretat?

Quan un nen que ha patit els efectes de l'abandonament és adoptat, presenta una situació de greu mancança. Li manca l'ordit que li ha de donar seguretat. No ha organitzat els seus sistemes de vincle. Pot ser que vagi d'un costat a l'altre, que no pari quiet cercant emocions i contactes, que no estigui atent a res del que li diuen... Però anem amb compte! La nostra societat, que es deleix per classificar-ho tot, pot dir que són nens amb un trastorn per dèficit d'atenció (el famós TDAH). I això és un reduccionisme greu i perillós. Cal recuperar les idees que ens situïn el nen en un context; i això no té res a veure amb un diagnòstic concret. Entendre el nen amb un vincle desorganitzat o inexistent ha de evitar posar falses etiquetes diagnostiques de TDAH. La seva comprensió va molt més enllà.

DIARI DE GIRONA, 23 de maig de 2013.
http://www.diaridegirona.cat/opinio/2013/05/23/ordit-afectiu-tdah/618593.html

Tractament del TDA i el TDAH a Girona
http://www.drjosepcornella.com/tdah.php