TRASTORN DE CONDUCTA ALIMENTÀRIA. QUINS FACTORS HI INFLUEIXEN?

Ja fa uns anys que es parla molt dels Trastorns de la Conducta Alimentària. El més conegut de tots és l’Anorèxia Nerviosa, un trastorn que es caracteritza per una gran por a guanyar pes i que porta la persona que la pateix a controlar el pes de manera excessiva; pot fer-ho controlant allò que menja, fent exercici en excés per cremar el que ingereix, eliminant-ho a través de pràctiques purgatives (com vomitar o utilitzar laxants) o bé combinant totes o algunes d’aquestes estratègies.

Des d’un primer moment es va associar aquest tipus de trastorns a uns cànons estètics dictats per la publicitat. Tot i que la publicitat no seria l’únic responsable d’aquest tipus de problemes, sí que és cert que, entre els nois i noies d’a partir dels dotze anys, s’ha establert una moda o una tendència a donar una gran importància al cos (moltes noies volen rebaixar volum, i molts nois s’obsessionen per tenir un cos musculat, per exemple). És molt difícil lluitar contra el tipus de pensament o de valors d’una generació, però sí que es pot fer un treball educatiu per a rebaixar el valor de l’aspecte físic des de casa .

Treballant en psicoteràpia, sovint m’adono que per a molts pares, el fet d’estar prim és també un valor. El paper dels pares és molt important; són molts els que d’entrada valoren l’esforç d’un fill per a perdre pes i tenir un cos atlètic, que animen aquestes conductes o que donen opinions, amb la millor de les intencions, com “hauries de rebaixar un parell de quilets”, “potser hauríem de fer una mica més d’exercici de cares a l’estiu”, etc.

Trobar el terme mitjà entre inculcar una vida saludable i no promocionar conductes obsessives de cares al cos és difícil, però els adults hem d’estar especialment alerta, intentar mesurar els comentaris que fem en funció del caràcter del nostre jove, preveure fins a quin punt poden afectar-lo negativament i, sobretot, detectar ràpidament si hi ha un problema d’obsessió.

També els adults hem d’entendre la importància relativa d’un cos perfecte (el valor excessiu del qual és un problema que no és nou a la societat) i no posar, volent o no, traves a la recuperació dels nostres joves amb Trastorns alimentaris pensant –i expressant-  que “bé, ara ja està fora de perill, no cal que s’engreixi més”, “sí, però després de passar per l’anorèxia, mira quina figureta se li ha quedat”,etc., ja que no estem ajudant a l’acceptació d’un mateix ni a l’acceptació del propi cos.


Tractament dels trastorns de conducta alimentària a Girona

Maria Gràcia Cornellà Font
Psicòleg a Girona